Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria;
Puix la vostra senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà, dins vós, Senyora,
el roser molt excel·lent,
quan us feu mereixedora
de concebre'l purament;
fe donant al missatger
que del cel vos trametia
Déu el Pare qui volia
fóssiu Mare del Roser...
...
Puix mostreu vostre poder
fent miracles cada dia,
preserveu Verge Maria
els confrares del Roser.
 |
| Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació dels presents Goigs. |
 |
| Església parroquial de Sant Jaume d'Arbeca Foto: EA3WL (Núria) |
EL ROSARI DE L'AURORA: UNA DEVOCIÓ DEL POBLE D'ARBECA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER.
I
Quin bell regust de mística dolcesa
cantar de bon matí, guaitant al cel,
descabdellant les glòries de Maria,
que gojosos festegen els estels.
Esbatanat el cel de banda a banda,
com flor de nacre hi brilla el firmament,
com un eixam de perles que rutilen,
bonior de llums, que exulta en son oneig.
Soltes, àgils i esparses les estrelles,
sempre a compàs d'un gran concert diví,
són una deu de glòries, que pregonen
el seu deler de viure prop l'Empir.
Cala meravellosa, aquesta volta,
embeguda en ses místiques amors!
Els vostres cants com flor de primavera
l'enjoiaran amb celestials dolçors.
Emramelleu estrofes a Maria,
envermellint les veus amb més amor,
que és un parterre en flor vostra parròquia,
on brostaran per sempre noves flors.
Roser florit, que tots els temps enjoia,
i sempre acaronat pel ventijol,
ens eixamora el cant dels teus misteris,
que canten els misteris del Senyor!
Que ressonin, cantaires de l'Aurora,
vostres accents enmig la fosca nit;
les emmudides veus de tantes ànimes
feu esclatar amb amor vers l'infinit.
Himnes de goig, sofrença i alegria
entrenyellats amb vostres dolces veus,
aneu rullant en espirals de glòria,
que, entrellaçant els cors, pugin al cel.
II
Els devots ja finestregen.
No veus portals com claregen?
Són els qui avui matinegen
per cantar!
De per tot arreu concorren;
al seu pas els cors mormolen
cantúries, que els enamoren
refilant!
Ja les files engroxeixen;
d'ambdues bandes com creixen
nous rengles, que amoroseixen
el seu pas!
Mai lassats, no us deixeu vèncer,
arbequins, canteu-li sempre
noves cançons a la Verge,
que és tan gran!
És bastió a la nostra terra.
Si els vostres cors enrastella
entrareu al cel amb ella
tot cantant!
III
És benvolent
i vermellosa
com una rosa
vostra cançó;
és tota pura
com la rosella,
suau com ella
vostra oració.
Formosos llavis,
que amb gran frisança
d'una esperança,
badeu amors;
esbadelleu-vos
amb alegria,
cantant Maria
amb tot el cor!
Rastell de càntics,
que als aires planen,
gràcies demanen
pels pecadors;
i esberlen ànsies
d'un cor que enyora
la bella Aurora
de tots els cors!
Que parpallegin
sempre pels aires,
nobles cantaires,
bells trobadors
les vostres joies;
que al cel s'enfila
qui té en Maria
la salvació.
IV
Cantaires del Rosari de l'Aurora,
que a Arbeca sereu sempre senyalers,
seguiu cantant nous cants a la Senyora,
que vostres cants ressonen sempre al cel.
Amunt els vostres cants, exultin sempre,
tot enrogint l'esclat dels vostres cors;
canteu la dolça Reina, que a la Glòria
el mateix Déu li canta amb més amor.
— Manuel Esqué Montseny, C.M.F. —
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada