 |
| Mare de Déu de Canòlich Patrona de Sant Julià de Lòria |
Puig que Deu vos ha posada
En lo nostre territori,
Siau la nostra advocada
Mare de Deu de Canólich.
Tots los anys una vegada
Senyora, vos visitam
En esta Iglesia Santa,
Humilment vos suplicam
Pregau que nons deixe may
Reina lo vostre adjutori.
Vostra hermosa figura
Molt temps estigué ocultada
En esta deserta altura,
Era la vostra morada,
Y després fóreu trobada
En aquest Sant Oratori.
...
Ditxòs Mas de Bisisarri,
Felis lloch de Sant Juliá,
Puig, que dintre de son barri
Una tal Senyora hi hà,
Pregánt quens vulga guardár
Del pecat y del Dimoni.
...
Puig que sou dels cels, Senyora
Y del nostre territori,
Siau la nostra advocada,
Mare de Deu de Canólich.
 |
| Goigs del 1858 procedents de la Mediateca de Montpellier |
 |
| Edició d'aquests Goigs d'Antoni Sàbat Aguilera |
.jpg) |
| Santuari de la Mare de Déu de Canòlich a Sant Julià de Lòria |
Goigs amb lletra de Manuel Esqué Montseny, C.M.F.
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE CANÒLIC, PATRONA DE LES VALLS DE LAUREDIA, EN EL PRINCIPAT D'ANDORRA DE LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA.
Sou la nostra Senyoria,
sou la comtessa de tots;
de Canòlic dolça Mare
cantarem els vostres Goigs.
És un bastió la muntanya,
baluard de nostra fe,
un vial que ens assenyala
el camí que ens mena al cel;
tots els pobles que l'envolten
la contemplen amb amor.
Un ocell que entre bardisses
cantava molt dolçament
un pastor de Bixisarri
encisà amb sos refilets;
fou senyal de que trobéssim
vostra imatge dins un sot.
És d'ull blau vostra mirada,
de xeixa pura les mans,
flor de cel la vostra cara,
que festegen nostres cants;
per mans d'àngels davallada,
el millor tresor del món.
La vostra sobirania
com les fonts que van brollant
del vostre mont, oh Maria,
s'estén a tots els vessants:
Aixovall i Bixisarri
jalonen vostres amors.
Esportellant les muntanyes
us aguaiten vostres fills
d'Aixirivall, la Rabassa,
d'Aubinyà i Mas d'Alins,
des d'Arduix i Fontaneda
balbucegen ses cançons.
Senyaler de vostres glòries
Sant Julià desclou nous cants;
és arxiu de vostra història,
és museu a cada llar,
puix de tots els fills de Lòria
sou un batec de son cor.
Vós sou comtessa i Senyora
de totes les nostres valls
i ens defenseu a tothora
de bandidatges i mals;
el bosc de Teix ho recorda
d'aquells temps de l'avior.
Unint els cants a les aigües
remoroses, triomfals,
maldant pujar les muntanyes
que s'enlairen al cel blau,
vostres gràcies cantaran
en espiral tots els cors.
Sou la nostra Senyoria,
sou la comtessa de tots;
de Canòlic dolça Mare
cantarem els vostres Goigs.
.jpg) |
| Detall del retaule del santuari presidit per la Mare de Déu de Canòlich |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada