Goigs a la Mare de Déu del Remei. Castelló de Tor (Alta Ribagorça, Lleida)

Mare de Déu del Remei
Castelló de Tor

De Castelló de Tor
en la gentil ribera,
la Verge del Remei
sol·lícita espera.

Ses mans són una font
gemada i miraclera,
son cor és una llar
a tot el món oberta.

Preguem-li que el jovent
no perdi la drecera,
que posi un dolç consol
damunt les nostres penes,
i a l'hora de la mort
ens du a la vida eterna.

Puix al Pont i a la contrada
presenteu el diví Fill,
defenseu, Mare estimada,
els devots, de tot perill.

Déu el Pare decidia
salvar el món tan sol i vern;
l'Esperit Sant concebria,
dins de vós, el Fill etern.
Sou la més joiosa, albada
i, del sol de Déu, espill.
...
De la vall sou guarda i porta
i els devots ho saben bé;
anys enllà, amb fe molt forta,
una ermita us varen fer.
Fóreu Reina venerada
de les terres dels Erill.

Prop del pont amb què salvaven
el riu Noguera de Tor,
els fidels us invocaven
per remei en la dissort.
Eren garba agermanada
i vós n'éreu el vencill.

Amb el temps fou massa xica
vostra vella mansió;
decidiren, molt més rica,
fer-ne una altra a l'horitzó.
A la plana hi ha plantada
la capella nova amb brill.
...
Per la vall, com flors boscanes,
quatre ermites us fan pas;
el remei les fa germanes,
Mare única d'ulls clars.
Feu-nos ser de la ramada
de Jesús, Pastor i Cabdill.

Ermita nova del Remei de Castelló de Tor

... L'afecte esperançat a la Marona
hi porta al seu redós grans i petits.
Els grans les seves penes li confien,
les alegries, quefers, ben agraïts;
i li preguen que tota la família
que s'uneix, de la taula, a l'entorn,
es mantingui fidel, constant, tranquil·la
treballant amb fermesa cada jorn.

Els joves li demanen confiança
en la vida que s'obre davant seu.
Les parelles, joioses i cofoies,
li lliuren l'amor que fort batega
car, ell n'és, un ressó d'amor de Déu.

I, un dia a l'any, en plena primavera,
a retre-li homenatge ben sentit
en un aplec festiu, ple de gatzara,
als peus d'Ella, convoca'ls l'Esperit.

I la Mare, la Verge Remeiera
que desitja que els fills vers l'Infinit
girin els ulls, perquè allí es troba
la pau, la serenor, l'etern convit;
va dient als fidels que se li atansen:
"estimeu-vos, ameu-vos amb delit
i, en aquest tendre amor dels uns pels altres,
que n'és del cor de Déu llambreig i espill,
no oblideu pas, jamai, l'amor que us dóna
generós, cada dia, el meu Fill".
         
                                 Rosa Farran i Falcó

Ermita del Remei a Castelló de Tor

Pont romànic del Remei (s.XII) al costat de l'ermita
L'antiga ermita fou enderrocada per a construïr-ne una de nova al mateix lloc.