Goigs i Ave a la Mare de Déu de Riupedrós o de Reperós. Vilaller (Alta Ribagorça, Lleida)

GOIGS A LLAOR DE LA VERGE MARIA BAIX EL TÍTOL DE RIUPEDRÓS, QUE'S VENERA EN SON SANTUARI SITUAT EN EL TERME DE VILALLER, BISBAT DE LLEIDA.

Mare de Déu de Riupedrós o de Reperós

Puix eixa Imatge és penyora

de vostre cor generós:

Siau nostra protectora

¡oh Verge de Riupedrós!

D'estes ribes a la vora

sereu l'arbre més hermós,

Siau...

De vostre amor les fineses

cantem tots els comarcans;

prou les tenim ben apreses

dels favors de vostres mans;

sempre troba qui us implora

Vostre auxili poderós;

Siau...

...

Com l'infant mimat desitja

mai del pit matern sortir,

Vilaller no té més ditxa

sinó a vostre altar venir;

quan un fill seu lluny s'enyora

qui li deu consol sou Vos;

Siau...

Castelló ací té sa pleta

amb Forcat, Ginast i Ested.

Motanuy i Sarroqueta,

Bono, Coll, Llesp i Vihuet;

beneïu, bona Pastora,

a un remat tan preciós.

Siau...

Quan oficis i novenes

o altres plegàries vos fem;

quan gemim en mar de penes,

quan l'ultim sospir donem;

per lograr en aquella hora

dels justos el dolç repós.

Siau...

Font: Fons Sol-Torres. Universitat de Lleida.

Font: Biblioteca de Catalunya

Ermita de la Mare de Déu de Riupedrós, de Vilaller

 Els goigs narren la troballa de la santa imatge per un pastor de Vilaller, prop del riu Noguera Ribagorçana, en un barranc, al lloc anomenat de Riupedrós, que vol dir que el riu porta moltes pedres. Hi ha una bassa o toll anomenat "El toll de Santa Maria" on es diu que és on es va trobar la Mare de Déu.
Els goigs expliquen perquè no es va fer l'ermita exactament al lloc on es va trobar la imatge:

 Pel solar del Santuari
Vós mateixa el dibuix feu,
quan baixeu a senyalar-hi
sa planta amb un clap de neu.
Amb tan bella directora
qui no treballa animós.

L'ermita actual es va inaugurar el 4 de juny de 1978, al mateix lloc on hi havia l'anterior, ja molt malmesa.

Antiga ermita de Riupedrós, ja sense espadanya, que va ser derruïda cap a l'any 1960

Ave de Riupedrós

La Verge Maria un jorn venturós

ens féu sa visita allà a Riupedrós.

Un pastor que estava allí no molt lluny

la veié inundada i plena de llum.

Joiós ell s'atansa i amb gran devoció

content va posar-la dins el sarró.

Després tot portant-la cap a Vilaller

al voler entregar-la desaparegué.

Quan se'n tornava a la vora del riu

de nou va trobar-la que ja li somriu.

La Verge assenyala amb volves de neu

el gran santuari que tots venerem.

Aqueix santuari el poble li féu

i va edificar-hi a prop un convent.

Freqüents romeries i grans processons

sovint acudien cap a Riupedrós.

Anem-hi nosaltres amb gran devoció

resem-li el Rosari donem-li els cors.

Sieu la paostora de tot Vilaller

de ser rodalies i els pobles també.

Beneïu Senyora i ompliu de favors

als qui us invoquen amb fe i devoció.

Feu, Verge Maria, que els qui us venerem

en el cel un dia amb Vós ens trobem.

Ave, ave, ave Maria.

Informacions i la major part de les il·lustracions extretes del llibre "Devocions Marianes Populars: L'Alta Ribagorça" de Joan Bellmunt i Figueras.