La flor més bella es bada en el roser sagrat;
poncella desitjada, miracle somniat...
La rosa que ha florit, l'hivern amorosia
al punt de mitjanit.
És flor de profecia amb flaire d'antigor;
la Verge en la collia, la mare del Senyor.
Desembre beneït, has vist la primavera
avui a mitjanit.
La divinal promesa en Ella s'ha encarnat.
D'aquella rosa encesa ens hem enamorat.
I ja no ens cap al pit el goig del gran misteri
d'aquesta mitjanit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada