—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Imatge de la Mare de Déu de Bellulla que es venerava a inicis del s. XX i que va desaparèixer el 1936. Era d'aram daurat esmaltat i com l'actual era molt petita, de només 14 cm d'alçada. Els dos ulls del rostre de la talla eren de perles de colors diferents i sigui o no per això se li resa com a advocada de la vista i així li resen els Goigs: "obtingueu la vista fina a qui s'inclina..." |
I
Al Vallès n'hi ha una Dama
que és bonica com un sol:
té per ulls blavoses perles,
per cabells té trenes d'or.
La corona duu de reina
al damunt del cabell ros;
el Ninoi que té a la falda,
un llibret sobre els genolls.
De bon coure la forjaren,
que és metall molt valuós;
si el seu cor era de coure,
el seu cor, bla i bondadós.
Ses germanes se la miren
amb un ull tot amorós:
cap al sud, la de Montcada;
Tagamanent, cap al nord;
de llevant, en les altures,
la Verge del Corredor,
i a ponent, en belles crestes
que limiten l'horitzó,
hi ha la Verge Moreneta
de la Serra, ric tresor.
La terra és acollidora
amb hostes de tal valor
i amb les mantes que l'abriguen
del cel clar i dels pins del bosc.
Si per cas la voleu veure,
a Canovelles té el tron,
encarat a les Franqueses
per la banda de migjorn.
En tot temps la visitaren
grans corrues de devots;
per a tots tingué la Verge
un somriure ple d'amor.
Al jovent dóna ardidesa;
a les noies, amador;
als infants, cants i rialles;
als vellets, dolços records.
Pels malalts de la mirada,
el remei sempre millor,
que la Verge de Bellulla
els tingué més prop del cor.
II
Si n'hi havia una pastora
que a la dula duia els bous,
la que feia la desperta
apuntat tot just el jorn.
Encara hi havia estrelles
i l'esquella, amb dolç ressò,
fent concert harmonitzava
amb el toc de l'oració.
La pastora era manyaga,
juganera de debò;
quan no feia capelletes
adornades d'herba i flors,
enflocava bé les banyes
i les testes dels seus bous
amb les branques just florides
de gavarres i altres flors.
Quan a l'ombra s'adormia
atuïda per la son,
el bou dolç la despertava
amb manyacs del morro tou.
Un dia, el bou removia
el terrer de prop d'un pou
i mugia ple de joia
com herald d'un gran triomf.
Ho advertia la pastora,
que ja hi fou amb quatre bots,
junt amb gent encuriosida
que acudiren d'allà a prop.
Van cavar i cavar la terra
on el bou hi féu el sot
i trobaren una imatge
en estoig folrat de plom.
Ja l'agafen i la miren,
de dolçor els vessava el cor
i molt més encara en veure
la bouada de genolls.
De genolls, tothom en terra,
Ella en cadireta d'or;
per a fer-li la capella,
era tot cercar-li lloc.
La bastiren sens trigança
entremig de pins i arboç,
encarada a les vernedes
reflectides al Besós.
De qui és aquella Dama
que expandeix tal resplendor?
I tothom que la invocava
no se'n torna sense un do?
És la Verge de Bellulla,
de Canovelles, guardó;
si de cas no ho voleu creure,
mireu-li el seu ull blavós.
De presents, tants li'n dugueren,
que en els murs no hi caben, no;
l'ermitana els recollia
i els servava dins l'arcó.
Els presents que més abunden
són els ulls de plata i or,
en penyora d'amor vera,
que és la flor de més olor.
III
Documents que se'n conserven,
mil dos-cents quaranta-nou,
donen fe de com prenien
de Bellulla possessió
unes monges dominiques
jardineres de l'amor,
Pau cinquè també s'esmenta
per una altra donació.
I la fama de Bellulla
s'escampava arreu del món
amb notables privilegis
d'indulgències i dons.
"Verge Santa de Bellulla,
si em diguéssiu ara on sou;
sóc pujat a Canovelles,
preguntat hem a tothom,
hem seguit el Tibidabo
sens deixar-ne cap racó
i del vostre santuari
no n'hem vist pampa ni pols."
Les masies que hi hagueren
en perderen el record;
al seu lloc s'hi entrebanquen
els camins de dos en dos.
Derrocada l'ermiteta,
n'entregaren el tresor
de la imatge miraclera
del poble al senyor rector.
Dels miracles que hi floriren,
se'n faria un llibre gros.
Granollers prou ho sabia,
a la Roca i a Corró,
Cardedeu i les Franqueses,
Canovelles sobretot,
que venien amb gran festa
i solemnes processons
que emplenaven prat i boscos
de cantades i oracions.
D'aquella fresca rosada,
que no es perdi la gerdor.
 |
| Mare de Déu de Bellulla Foto extreta del bloc Conèixer Catalunya |
 |
| Església romànica de Sant Feliu de Canovelles on es venera la Mare de Déu de Bellulla. Antigament s'havia venerat a l'antic Santuari de Bellulla, en un petit cim al NW de la població i a l'altre costat de la C17. Foto extreta de Google Maps. |
 |
| Interior. Foto: amadalvarez. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada