—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu del Roser de Sant Climent al Camí dels Degotalls de Montserrat |
I
Les campanes de cent torres
a bateig branden ensems,
que una Rosa s'ha desclosa
als jardins de Sant Climent.
Sant Ramon boga que boga
de Sant Boi a l'airecel;
la remor és avui festosa
de la Pruja al vell castell
i l'eixam de campanetes
dels caixers dels rierells
al vent llencen bellugoses
la remor de cascavells.
Al llit bla de vall galana
jeu el poble displicent;
li brodava una barana
Sant Ramon part d'orient.
Tres muntanyes majorales,
a la banda de ponent
l'altra enjoien amoroses
de maragda amb els serrels,
i una cinta platejada
que es desplega ran dels peus
amb retombs de cortisana
li va fent acatament.
De la vila agraciada
és la joia de més preu,
de les ribes esmaltades
el cantaire rierell.
De valls gerdes, si en tenies,
oh sortós de Sant Climent;
de muntanyes, una tropa,
les rieres, a gavells,
i les fonts de quatre en quatre,
fondalades i torrents,
amb baranes d'oliveres
i clapisses de llorers.
A muntanyes tens els càntirs
i arracades de molt preu,
el marduix a les finestres
i de roses i clavells,
com la que ara s'ha desclosa,
no en tindries mai cap més;
Ella enjoia terra i aire,
pla i muntanya, mar i cel;
enllumena la llum clara
d'aquest clap de món sencer,
de migdia a tramuntana,
de llevant fins a ponent.
Les campanes branden, branden
al so alegre del bateig;
tot s'alegra i magnifica
pel feliç infantament,
que si ara just nadona
ja promou tal frisament,
quan arribi a ser grandeta,
serà el Sol de Sant Climent.
II
—On tindria la cambreta,
l'enflocat bressol on té?—
—Alça els ulls a les muntanyes
que enlloc més no pot ésser.—
Entre totes les que branden
al voltant de Sant Climent,
la més gerda i agraciada,
la del nom més escaient,
és sens dubte, la dels Roures,
la dels Roures d'El Remei,
amb capulles de pinedes,
farbalans de rierells.
Totes canten les lloances
de l'ermita que al món ve;
l'una diu que és xamoseta,
escaient com un niuet,
l'altra diu que quan grandegi
menarà núvols i vent;
l'un la troba com un ràfec
de falziots i d'orenells,
l'altra en fa sojorn amable
de picots i raspinells.
Ai, l'ermita voladora,
la dels Roures d'El Remei,
ai la Verge que eixamora
els Jardins de Sant Climent!
III
Fa dos dies que naixia,
pel bateig ja està tot llest;
el repic de les campanes
arribava a tot arreu;
Llobregat i l'esplanada
s'han tornat un formiguer,
des del Prat ran de les ones,
fins tocant de Martorell;
Arampruny l'apadrinava
amb gambeto verd-vermell;
Sant Ramon, roquet i estola
administra el sagrament.
Comarriga i l'Encantada,
dues valls de redol seu,
les comares que li agencen
l'eixovà de rics serrells.
I quin nom li posarien
que a la Verge anés prou bé?
Si és frescal com una rosa,
li hauran de dir Roser.
La fontana dona l'aigua
la del Ferro, ben a pler;
el bon sol seria el ciri,
el cu-cut, l'escolanet;
els fruiters, les enramades
i els encesos cirerers
hi duran les batialles
per la plana i el coster.
Del país ningú no esmenta
un bateig semblant a aquest;
pel palau que l'emmarcava
per l'alegre engrescament
per l'església en què es celebra
que per volta té el blau cel,
per columnes, les pinedes,
per obrers, la mà de Déu.
IV
Tot això s'esdevenia
de l'octubre el dia set, (1963)
del rosari en la diada
que es celebra al món sencer.
Si l'ermita és bonicoia
en allò que resta fet,
el joiell de la portada
i els festosos finestrells,
que diríem de la Verge
que al retaule està dempeus,
cabellera rossa estesa,
faccions nobles, somrient,
de bellesa incomparable
i servant el Jesuset,
amb mantell damunt l'espatlla,
el color d'aram del vell
i aquest nom que ens encaptiva
dolç al llavi com la mel
que el carrer llarg de la vida
encatifa de clavells?
Gloriosa Verge i Mare,
Santa Verge del Roser,
mentre dardi per la vida
del vostre aire el cor ben ple,
feu que em durin les batialles
que he collit en el bateig
celebrat en vostra ermita
en la festa del Roser.
 |
| Ermita de la Mare de Déu del Roser. Foto d'Antonio G.N |
A l'aplec de l'Ermita del Roser del primer cap de setmana d'octubre se celebren diversos actes festius, entre els quals, un sopar de germanor, l'actuació de diversos grups musicals, la missa de diumenge, un dinar popular i jocs per a la mainada. Per arribar-hi se surt des de la Plaça de la Vila de Sant Climent de Llobregat, per continuar pel camí del Marí fins al coll del cementiri. Just abans de començar la baixada cap al cementiri s'agafa una pista forestal a mà dreta. Es tracta del Camí Ral que arriba fins al terme municipal de Begues. El camí forma part del típic bosc mediterrani (pi blanc, alzines, roures, ginesta) fins a arribar a un petit turó on es troba l'Ermita del Roser.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada