Poema de Mercè Bayona i Codina (1903-1972) en la mort del seu nebot Àngel Bayona i Mundet (1946).
Ditxós de tu, oh àngel de la terra,
que a la cèlica estada emprens el vol;
tristos quedem contemplant ta desferra
plens de conformitat, mes plens de dol!
En el llit del dolor purificada
ton ànima, exclamaves: "Vaig al Cel!",
i fitaves en l'aire ta mirada
i somreies portat de sant anhel.
Un àngel més al redós de Maria
admirant sa bellesa i majestat,
i ajuntant-te als Sants amb alegria
cantaràs les lloances de l'Amat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada