EL CANT DE LA SIBIL·LA
Llegiu la "Nota històrica" de l'imprès per a saber l'origen i la tradició
d'aquest cant.
|
|
Representat abans de la Missa del Gall, a la Nit de Nadal,
el Cant de la Sibil·la
el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora
del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó,
que s'interpreta habitualment a cappella, té l'origen en una melodia
probablement d'origen gregorià amb text traduït al català al segle
XIII. |
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel devallarà;
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent los naturals delits.
Ans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot el món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau al foc etern
amb vostron príncep de l'infern.
Als bons dirà: —Fills meus veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ésser creat.
Oh humil Verge! Vos qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada