Poema a l'ermita de la Mare de Déu del Roser de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat, Barcelona).

—Dibuix, poema i explicació de Manuel Goicoechea i Orsolich en el seu llibre "Ermites de la Rodalia" editat a Sant Boi de Llobregat l'any 1960—

Dibuix de l'ermita de la Mare de Déu del Roser que va ser remodelada l'any 1985 canviant el seu aspecte.

Al país del cirerer,
per heure'n bona collita,
erigeixen una ermita
a la Verge del Roser.

Entre els pins d'un cim proper
agraïda a tots invita
amb una amor infinita
a no ser esclaus del terrer.

Bo serà de dedicar-hi
el que sia necessari
per la vida en santa lluita;

mes pel qui al Santuari
humil li ofreni el Rosari...
serà més dolça la fruita.

En el vell temple de Sant Climent hi havia hagut antigament un altar dedicat a la Verge del Roser. La seva Confraria ha volgut restaurar-ne el culte i sorgí la idea d'erigir l'Ermita del Roser en una de les muntanyes que envolten el poble.
L'any 1956 fou col·locada la primera pedra en el cim del Camí Ral, més amunt de la Creu Xica, enmig dels pins.
Gràcies a la generositat del devots del poble, el dia de la Mare de Déu del Roser del 1958 pogué celebrar-se la primera Missa en el seu nou altar arredossat a l'absis, ja construït. 
També s'han posat els fonaments, damunt els quals han d'aixecar-se les parets de l'ermita i s'ha iniciat, davant l'altar, la volta que ha de cobrir-la.
Els fills del poble han pregat a la Verge del Roser que vulgui acceptar el títol —i vessar les gràcies que aquest comporta— d'Alcaldessa Honorària Perpètua de Sant Climent del Llobregat.


Mare de Déu del Roser

Ermita de la Mare de Déu del Roser.
Foto d'Antonio G.N

Mare de Déu del Roser de Sant Climent
al Camí dels Degotalls de Montserrat



Comentaris