Poema en record de l'ermita de Santa Bàrbara del Llor a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat, Barcelona).

—Dibuix i poema de Manuel Goicoechea i Orsolich en el seu llibre "Ermites de la Rodalia" editat a Sant Boi de Llobregat l'any 1960—

Santa Bàrbara del Llor,

vella ermita abandonada!,

en veure't, cada vegada,

sento condolença al cor;

que del teu petit tresor

de quan eres venerada,

ja no troba la mirada

ni una espurna d'aquell or

dels ornaments damunt l'Ara,

ni de la Santa la cara,

ni Sant Francesc, ni Sant Pau...

L'ermita roman encara,

però és trist que regni ara

la buidor dintre la nau.

Santa Bàrbara del Llor, on hi havia una capella dedicada a Santa Bàrbara. Va ser destruïda el 1936 i ja no es va refer.
Foto: Google Maps.

Es troben documents que ja parlen de la seva existència en el segle XV.

El seu origen podria ésser molt més antic puix que en el segle X s'esmenta la Torre del Llor, a la qual està adossada l'ermita.

En el segle XIX encara estava en puixança la Quadra del Llor i s'hi celebrava l'Aplec de Santa Bàrbara.

L'ermita, ja de temps força abandonada, acabà de malmetre's amb el desastre del 1936.

Abans d'aquesta data encara podia veure-s'hi un retaule amb les imatges de Santa Bàrbara al mig, Sant Francesc d'Assís a la seva dreta, i Sant Pau a l'esquerra; una petita escultura de la Santa, alguns ornaments de l'altar, quadres per les parets, i bancs de fusta per als devots.

Goigs de l'ermita...