Poema a la Mare de Déu de la Muntanya. Caregue (Pallars Sobirà, Lleida)

el dia
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
Mare de Déu de la Muntanya de Caregue original (s. XIII), al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. Foto: Josep Maria.

I

Cantarem sens defallença
per les planes i les valls,
els amors que els cors arbora
de magnats i de vassalls.

Els palaus són sumptuosos
per les aures bressolats;
la Madona que els habita
de virtuts els ha daurat.

El que s'alça a la Muntanya
rodejat de majestat,
de tan gran i bell com era,
ha alentit el nostre pas.

Té per planta la vall d'Àssua
meravella del Pallars,
per murals, altes carenes,
per cobrir, el cel estrellat.

Per fer l'absis que li esqueia,
prop del cel, han encaixat
El Peguera greu i altívol,
El Montseny i Els Encantats.

Té per llànties de plata,
un esbart copiós d'estanys
i per frisos que l'adornen,
un ramat de blancs isards.

El Noguera obre la porta
del cancell, allí a Rialp;
un castell cada dovella
sobre els núvols alzinat.

Deu retaules l'enriqueixen
per les aules laterals
que la mà del temps forjava
amassats d'agre terral.

Son, Llessui, Bernui i Sorre,
Altron, Surp, Olb i Escàs
i la vila de Caregue
majorala de l'esbart.

Les figures del retaule,
cavallers, nobles, abats,
més que més, els de Bellera
amb hisendes, furs i llars.

Entremig de prats llustrosos,
rondinaires xaragalls
i la gent que sempre evoquen
la noblesa de la vall.

Al cambril de l'ampla ermita
dirigim porucs el pas
i a la Reina que ens hi espera
li direm si fa o no fa:

II

De Caregue, Flor de la Muntanya,
d'aquest cel, Estrella radiant,
de la Vall d'Àssua causa d'alegria,
honra eterna i glòria dels Pallars.

Sent tan gran la vostra Senyoria,
tan immens i gran el vostre cor,
dins d'un arç la imatge descobria
ple de goig el bou d'un gai pastor.

L'esbarzer en roses convertia
els espins, les móres, en fruits d'or,
que tot l'any la vida endolcirien
amb el doll de cèliques dolçors.

Ben de grat, dintre el sarró us duria
a Caregue, a Escàs o a Altron;
Vós a dalt, al peu de la muntanya,
vau voler, cara al vent, llar i escon.

Els magnats a l'ensems us ofrenen
bogalment el millor del tresor:
exaccions, delmes i prebendes,
amb els fruits més dolços de cada hort.

Els aplecs de Caregue a l'ermita,
l'endemà de la festa Major,
els parents duu als peus de la Verge
com tribut filial de l'amor.

Els oficis, encens i cantúries,
processons, ofertori i sermó.
El pa, el vi i la coca ensucrada,
de la vall refarien la unió.

A l'aplec de la vall no hi manquéssiu,
l'últim dia de maig lluminós;
les floringues cobreixen les roques,
els barrancs fan el can més festós.

El serrat de Pedrera s'exulta
el xargall de Riés remorós,
i l'ermet del davant, que la Verge
converteix en un prat lluminós.

El riuet Sant Antoni refila
mentre besa humilment els vells murs
i les bordes tocant a l'ermita
les prebendes evoquen i els furs.

Majestat, quietud i grandesa,
al voltant de la Verge triomfant,
al caient de la tarda daurada,
doneu ala, si us plau al meu cant.

III

Adéu Verge muntanyana,
de Caregue dolça Llum,
si els castells de la vall d'Àssua
l'oblit blega i els consum,

si els Artals i els Balleres
van passar sens deixar un solc,
heu deixat Vós una estela
que de dret ens durà al port.

Quan tornem a terra baixa,
vostra imatge dintre el pit,
us veurem a la muntanya
com un grèvol tot florit,

i us direm plens d'enyorança:
les muntanyes abaixeu,
que la vida ens és amarga
lluny de Vós, Mare de Déu.

Prat florit de la vall d'Àssua,
pelló blanc, bresca de mel,
que, veient.vos a la cara,
no ens caldria cap més cel.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada