 |
| Capella de Sant Sebastià a la Catedral o Seu de Mallorca. Foto: Cristina Ortiz |
Puis Jesús vos coronà
per fortíssim vencedor,
siau nostro defensor,
Màrtir Sant Sebastià.
Militar noble vós éreu,
jove, sortat i ben vist;
però per més sort vos féreu
bon soldat de Jesucrist,
quan a la Cort capità
vos feia l'Emperador.
De Jesús en el servici
vos armàreu de virtut,
entre el rebull de tot vici
d'un imperi corromput.
Dins tal foc no se cremà
vostro lliri de candor.
D'amagat la fe guardàreu
per defensar-la més bé;
però prou la confessàreu
sense por, quan convengué.
El Sant Pare us declarà
de l'Església protector.
Així a la Cort sens ofensa
visquéreu per anys seguits,
vetlant sempre a la defensa
dels cristians perseguits,
mentres Dioclecià
vos tenia en gran favor.
Consolant la desventura
visitàveu les presons,
escampant doctrina pura
entre miracles i dons.
A Marc i Marcel·lià
los tornàreu el valor.
Amb llealtat vertadera
dant al Cèsar lo que és seu,
defensàveu sa bandera
dant a Déu los que és de Déu.
No en tengué el Cèsar romà
com vós de bon servidor.
Acusat com d'un delicte
d'esser feel a Jesús,
vós responguéreu invicte
deixant el tirà confús;
mes a mort vos condemnà
tan ingrat perseguidor.
Lligat a un tronc en seguida
vos fletxaren cruelment,
i amb tanta i tanta ferida
la sang anàveu perdent,
quan ja per mort vos deixà
aquell estol fletxador.
Cristians qui us desfermaren,
trobant-vos encara viu,
les ferides vos curaren
amb gran esment compassiu.
Santa Irene vos donà
hostalatge amb molt d'honor.
A la Cort vos presentàreu,
a on ja vos creien mort,
i a l'Emperador parlàreu,
en nom de Déu clar i fort.
Sentint-vos aquell tirà
s'omplí d'esglai i furor.
Allà en mig, a cops de clava,
vos féu matar el cruel:
quan destruir-vos pensava
més prest vos obria el cel.
I en el cel, que us aclamà,
entràreu triomfador.
Molt gran és la vostra glòria
dins la suprema Sion,
i aquí baix vostra memòria
és un sol que mai se pon.
Déu el remei vos donà
del contatge assolador.
De la pesta desastrosa
allunyau l'assot temut:
bé ho sap Mallorca ditxosa
que per vós cobrà salut,
quan la relíquia arribà
d'un braç vostro benfactor.
Puis en vós la fe tenia
un defensor tan valent,
allunyau tanta heretgia
que és la pesta del present.
Oh gran soldat cristià!
ensenyau-nos el valor:
Siau nostro dofensor,
Màrtir Sant Sebastià.
Pollença, 31 juliol - 1 agost 1902.
 |
| Reliquiari amb un ós del braç de sant Sebastià. Seu de Palma (Mallorca). |
Sant Sebastià va ser proclamat patró de Palma pel final miraculós de la pesta de 1523 i 1524, que va coincidir amb l'arribada d’una nova relíquia: un os del braç de Sant Sebastià, procedent de Rodes que havia portat a Palma un prevere de l'església de Sant Joan de Rodes en la seva fugida dels turcs. Aquest clergue estava de pas per Mallorca i, per tant, no tenia previst deixar la relíquia a la ciutat, però per algun motiu, quan anava a abandonar l'illa amb el seu vaixell no va poder seguir el viatge, i va interpretar que era voluntat divina que les relíquies romanguessin a Mallorca.
Com a agraïment popular per la protecció i les curacions, la veneració a sant Sebastià va augmentar considerablement a la ciutat, i ja en 1595, sant Sebastià es venerava a Mallorca amb títol de patró i advocat de la pesta. La fama era tal que, l'any 1634, l'antic patró de Palma, l'Àngel Custodi de la Ciutat i del Regne de Mallorca, va ser desposseït del seu títol i el Gran i General Consell nomenà oficialment Sant Sebastià patró de la ciutat.
(extret de la web calendari l'ermità)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada