—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
I
 |
| Mare de Déu dels Oms Retall d'una foto de Miquel Gascón. |
I
Altres vergers de Nostra Dona
curulls de fruits, dolços d'amor,
que el mes de maig etern apoma
celestials i belles flors.
A Frontanyà cerca la passa
del riu Merlès capçal airós,
del Berguedà a l'escapada,
del Matamala a l'hort frondós.
Del Lluçanès té la noblesa,
del Berguedà, solana i to;
li dóna fresca i jovenesa
del Pirineu proper el balcó.
Aquests verals de gran bellesa
i sobirana distinció
són adients a la Princesa
que dalt del cel té la mansió.
El nom dels Oms, a més, quin gaudi
porta d'antuvi a cada cor,
que l'om és l'arbre d'ombra fresca,
inspirador de cants d'amor.
A Frontanyà més ho seria
si a la seva ombra té el sojorn
la resplendent Verge Maria,
Mare Divina del cor dolç.
Sota de l'om tota l'anyada
li entonaven les cançons
els de Sant Jaume, Alpens, Vilada,
de Borredà i de tot l'entorn.
Pins i avets mouran les branques
fent tornaveu amb la remor,
la sajolida de flors blanques
seran l'encens amb el timó.
I el Matamala, tot a l'ample
del Pirineu fadrí ratxós,
de la Princesa les lloances
durà a tot vent amb la cançó.
II
La vila de Frontanyà,
vila rica i regalada,
prop de la vila té un palau
bastit de pedra picada.
De la cambra als finestrals
posareu ben bé la balda,
que en essent la Verge dins
abans d'hora apunta l'alba.
Jo no sé qui us collirà,
Flor de lli, Poma vermella;
de tan alta que heu penjat,
no hi arriba cap cistella.
Florida al maig i a l'abril,
de Sió Rosa esclatada,
quan us veuen tan humil
tots els cors prenen volada.
Tarda blana, Oreig suau,
Riuerell, Pou de Samària,
Doll d'amor celestial
fan les vostres encantàries.
III
La imatge dels Oms és
una talla de gran vàlua
per la molta antiguitat,
la bellesa i la nissaga.
De les que a l'Alt Berguedà
tenen ferma la peanya,
la dels Oms a ben segur
per antiga és la degana.
Asseguda en cadiral
de riquesa desusada,
el cabell daurat com l'or
i la testa coronada.
El Jesús com una flor
tendra, fresca i delicada;
rica Perla de l'orient
en les cloves de la falda.
L'arquimesa del tresor
és un bell temple romànic;
de braçada té els murals,
serenor que escampa l'absis.
Espadanya com s'escau,
finestrells en esqueixada,
i dels anys al bes ardent
té la cara socarrada.
Pur romànic que retreu
el pas lent de les anyades,
entre glòries i amor
és un flam que no s'apaga
i la Verge sempre atén
els batecs de la fillada,
una mà enlairada al cel
i l'altra lliurant les gràcies.
La tonada dels seus goigs,
que omple tota la muntanya,
és esclat d'amor filial
ressonant himne de gràcies.
Pels camins de l'ideal,
quan lluita amb afany la pàtria,
la Mare de Déu dels Oms
esdevé la Capitana.
Quan la plaga, trist flagell
de llagosta afamegada,
com un vent de malvestat
assolava la comarca,
ni una no para el vol
de Sant Jaume en els paratges
protegits sota el mantell
de la poderosa Mare.
Pedregada, focs, estralls,
malaltia irremeiable,
malastruc, tossut eixut,
gams que deixen net l'estable
han cedit davant l'esclat
d'una maternal rialla
de la Verge que dels Oms
com un bàlsam davallava.
Gràcies, gràcies, Floc de neu
de la terra frontanyana,
vostre nom portava escrit
del meu cor entre les branques.
Mes avui que sota l'om
la vostra ombra regalada
he fruit a bastament,
l'he gravat en les més altes.
Quan arribi d'aquell om
cercant l'ombra perdurable,
Amor meu, baixeu-me a obrir,
no em deixeu gelar la barba.
 |
| Mare de Déu dels Oms. Foto: todocoleccion.net. |
 |
|
a Sant Jaume de Frontanyà
Foto: Ramon de cal Benido
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada