Poema a la Mare de Déu de l'Alba. Tàrrega (Urgell, Lleida).

—Poema d'Isidre Julià i Avellaneda a la Mare de Déu de l'Alba—

Mare de Déu de l'Alba (Tàrrega)

FE

—Quina alba entre les albes més encesa,

més plena de sublim serenitat?

Verge de l'Alba, trèmula princesa

de la més alta llum que s'ha creat!

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa

i exaltes les clarors amb majestat.

—Quina Alba, entre les albes, més encesa

si el màgic ull del cor m'has captivat?

Verge de l'Alba, trèmula princesa:

Ton guspireig encén, amb pregonesa,

un cel de fe amb inexhaurible esclat.

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa

per la teva immortal claror despresa

de la més alta llum que s'ha creat.

ESPERANÇA

No hi haurà nit per qui en Tu confia.

El teu reflex encén tots els estels.

Dintre de l'Alba es perpetua el dia

i es moren les tenebres dintre els cels.

Jo vaig seguint la ruta clara i pia

enamorat del teu mantell excels.

I aquest raig d'or i argent em fa de guia

i es moren les tenebres dintre els cels.

No hi haurà nit per qui, en Tu, confia

i vaig seguint la ruta clara i pia

mentre titil·la el goig dintre el meu cor.

Que mai no perdi el raig que em fa de guia:

Dintre de l'Alba es perpetuï el dia

a l'hora nuvolosa de la mort!

CARITAT

Jo sé un himne de llum que, com onada

de cèlid goig, inunda l'esperit

i amb mil prismes fluguents reverberada

m'encén un espumeig vibrant al pit.

Mes, jo no vull ser avar de l'encisada

gaubança que, per Tu, dins m'ha florit.

Xop de clarors de l'Alba més preuada

mullo les flors marcides dins l'oblit.

Avar no vull ser d'aquesta onada:

Xop de clarors de l'Alba més preuada

vull reflectir-la en pura claredat.

Jo sé un himne de llum que el cor m'amara

Verge de l'Alba, el mot en Tu s'empara

i vola com ocell de veritat.

.