Potser sense voler,
destil·lem amb serena lentitud els dies
per cercar aquella llum
que dignifiqui i gratifiqui
el nostre pas per aquest camí que trepitgem,
a la vegada que construïm,
amb els nostres somnis.
Fràgils, fugim del difícil ara que sabem incert,
per refugiar-nos en la dolcesa d'una arribada que,
per moltes vegades anunciada,
no deixa d'il·lusionar-nos.
Fixem la nostra mirada arreu del món
i veiem gent que clava els seus genolls al terra
per adorar el Fill de Déu fet nen,
portador d'esperança i redempció.
És la llum que perseguim,
que ens ajuda a recompondre cada instant,
que esdevé referent
i que fa dringar el nostre alè.
—X. Huguet. Nadal 2018—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada