RELLOTJE DE HORAS MENTALS EN LAS QUALS POT LO CRISTIÁ MEDITAR EN CADA HORA UN
PAS DE LA MORT Y PASSIÓ DE CRISTO SENYOR NOSTRE.
Quadre de la XII estació del Via Crucis |
Despedintvos de la Mare
Vos contemplo, gran Senyor,
Y luego vaitj á esplicar
Lo que en Vos se va obrar
En la mort y passió.
A les SIS, lo Salvador,
Del Dijous Sant a la tarde,
Per mostrarnos son amor
Ordena lo Redemptor
La Cena santa y sagrada.
Lo gran amor que'ns portaba
Ab obras lo ha mostrat:
A las SET los peus rentaba
Als Deixebles y ensenyaba
Exemples de humilitat.
A les VUIT nos ha deixat
La prenda mes estimada,
Lo seu Cos sagramentat,
Per sempre sia alabat
A milions de vegadas.
Ab molt gran humilitat
A les NOU Jesus predicaba
Als seus Deixebles amats,
Que'ls tenia alli juntats
Tots assentats á la taula.
Jesús trist y adolorit
A les DEU al Hort entraba,
Ab lo cor tant afligit;
Tant va patí aquella nit
Que sanch y aygua suaba.
A las ONZE ab gran amor,
Un Angel del Cel devalla
Portantli per son favor,
Lo Calzer de passió
Y la Creu santa y sagrada.
A las DOTZE de la nit
Judas ab Vos se abrassaba;
Ab senyal de bon amich
Us va véndrer y trahir
Com als Jueus vos entregaba.
A casa 'l Pontificat
A la UNA vos portaren,
Ahont aquell mal criat
Que Vos habiau curat,
Vos doná una bofetada.
No mereixent tal rigor
Sent vos l'Autor de la vida,
Dos falsos acusadors
Arribaren á las DOS
Per fervos pérdrer la vida.
O que grandíssim rigor,
Jesús, á las TRES passareu
En mitg de aquells malfactors
Que feyan burla de Vos,
Donantvos fortas punyadas.
A las QUATRE vos va negar
Pere, que tant estimaveu:
Quan lo Gall hagué cantat
Vehentlo de Vos apartat,
Senyor, molt prest lo mirareu.
Vostres oidos sagrats
A las CINCH varen oir,
Quan aquells Jueus malvats
Cridaban tots ajuntats;
Prest habíau de morir.
A las SIS á Pons Pilat
Cruelment vos aportaren;
Alli foreu preguntat
Ahont habíau ensenyat
La lley que Vos predicaveu.
A las SET ab crueltat
A Herodes vos portaren,
Ahont foreu interrogat:
Paraula no habéu tornat
De lo que éll vos preguntaba.
A las VUIT ab crit alsat
Altre vegada os lligaren
Tornantvos á Pons Pilat,
Habentvos tant maltractat
Pel camí la vil canalla.
A las NOU molt fort é ingrat
Cinch mil assots vos donaren,
En la columna lligat
Per pagar nostres pecats,
Senyor, la sanch derramareu,
Lo vostre santissim Cap
A las DEU lo coronaren,
Ecce Homo os han mostrat,
Escarnit, bofetejat,
Sentencia de mort vos daren.
A las ONZE os carregaren
Lo sant Arbre de la Creu,
Per los carrers lo portareu
Y vostre Mare encontrareu,
Que fou un dolor cruel.
Los dolors molt redoblats
A les DOTZE vos donaren;
Quan las mans y peus sagrats
En la Creu foren clavats
Vostre cos enarbolaren.
A la UNA vos donaren
La veguda mes cruel
Donantvos fel y vinagre;
Com es cosas tant amarga,
Non voleu vos, Rey del cel.
A les DOS habéu parlat
Ab la dolorosa Mare
Quan per Fill li habéu dat
A San Joan molt estimat,
Que al peu de la Creu estaba.
Estant en la Creu estés
A las TRES horas finareu
Dient: Consummatum est,
Se acabaren molt prest,
Lo esperit á Deu donareu.
A las QUATRE Jesús clavat
Pendent en la Creu estaba,
Quan arribant un soldat,
Sens amor ni pietat
Vos doná una llansada.
Lo vostre santissim Cos
A las CINCH de la Creu baixar
Sent un cos tant maltractat,
Als brassos lo han posat
De la dolorosa Mare.
A las SIS varen portar
Ab gran amor y ternura,
Lo cos de Cristo sagrat,
Posantlo depositat
A dintre la sepultura.
O Mare de pietat!
O gran dolor de Maria!
O Mare de soledat!
En totas necessitats
Socorréu á aquell que os crida.
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Font: Biblioteca de Catalunya |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada