 |
| Escena del Viacrucis al Temple del Tibidabo (Barcelona) |
Jesucrist, la Passió vostra,
ajudeu-me-la a cantar;
mes morint per culpa nostra,
què faré sinó plorar?
Si plorant pujo al Calvari,
Vós al Cel em pujareu,
puix l'escala per pujar-hi
és l'escala de la Creu.
Cristians, per a dar-nos vida
vol morir el Salvador,
dant-se a tots per despedida:
dolç senyal de son amor!
Sos deixebles són a taula
fent amb Ell l'últim sopar,
quan els pasma sa paraula
de que els vulgui els peus rentar.
Pere diu, tot fent-se enrera:
-Vós a mí no em rentareu,
-Si Jo els peus no et rento, Pere,
no entraràs al Regne meu.
-Doncs, renteu-m'els, -responia-,
peus i mans, ànima i tot:
quan per Vós rentat jo sia
res del món tacar-me pot.
Amb ses llàgrimes els renta,
cada peu un bes o dos;
els eixuga, i quan s'assenta
té el parlar més amorós:
-Jo só Mestre de vosaltres;
mes, sabeu per què us rentí?
perquè ameu els uns als altres
com Jo a tots vos estimí.
Beneeix el pa: -Preneu-ne,
que és món Cos sagramentat.
Beneeix el vi: -Beveu-ne,
és la Sang que Jo he vessat.
El meu Cor a tots convida:
qui amb fervor combregarà,
si és mort, cobrarà vida;
si és viu, no morirà.
Ja amb sa dolça companyia
Jesucrist se'n baixa a l'Hort,
on els diu en s'agonia
que està trist fins a la mort:
-Orem tots, que al veure'm prendre
mon ramat s'escamparà;
si està prop qui m'ha de vendre,
no està lluny qui em negarà.
S'agenolla, i mentre ora
rep el calze de dolor,
primer glop que n'assabora,
no pot més el Redemptor.
-Del meu llavi apartat sia,
Pare, eix calze de pecat,
mes, no es faci, no, la mia,
sinó vostra voluntat.
Jesús diu: -A qui cercau?
-A Jesús de Natzaret.
-Doncs, Jo só! -i la turba cau
vora els peus del que escomet.
Dues voltes els aterra;
dues voltes que ha parlat,
quan -Alceu-vos -diu- de terra:
hora és ja de ser lligat.
Arribant Judes el besa;
-Amic meu, què vens a fer?
D'un bes fals amb la finesa
tu m'entregues presoner?
A sant Pere que feria:
Embeina el coltell -ha dit-,
qui de coltell feriria,
de coltell serà ferit.
A l'entrada trist es queda
de la sala del Consell,
a escalfar-se en nit tan freda.
-També aqueix anava amb Ell,-
prompte diuen les criades
de la casa de Caifàs.
Pere diu per tres vegades:
-A Jesús no el conec pas.
El gall canta, i ell sospira,
ell sospira de dolor,
i veient que Crist el mira,
són sos ulls un mar de plor;
puix li apar que encara escolta
el que deia ahir a sopar.
-Ans que el gall canti una volta,
tres, perjur, m'has de negar.
Ja en la creu la mà li claven
que al malalt dava salut;
ja els seus peus, que sempre anàven
on patia un desvalgut.
Si s'escruixen les muntanyes,
Maria, als cops de martell,
què faran vostres entranyes
d'on nasqué tan ros i bell?
-Perdoneu-los tots, mon Pare,
que no saben el que fan,
i girant-se envers sa Mare,
li encomana sant Joan:
-Ací tens la Mare meva;
i aquí, Vós, el fill amat.
Pecador, sa Mare és teva;
vine, vine al seu costat.
El mal lladre renegava,
mes respon el lladre bo:
-A mi i tu el delicte ens clava,
mes Jesús no ho mereix, no:
Al tornar Vós a la Glòria
recordeu's de mi, infeliç!
-Doncs, amb Mi a cantar victòria
avui seràs al Paradís.
Mira a dreta, mira a esquerra,
sos deixebles ja no hi són;
veu al Cel càstig, i a terra
improperis, creus i afront.
Com ses mans son Cor s'esqueixa,
nu, morint i en soledat:
-Pare meu, quan tot em deixa,
per què m'heu desemparat?
Sols després de tal batalla
s'hi pogué acostar la mort;
mes la mort rompé la dalla
al donar-li un cop tan fort:
sos portals obrí la Glòria,
i la raça d'Israel,
cantant himnes de victòria
se'n pujà dels llimbs al Cel.
De la creu el devallaren
Nicodemus i Josep,
i en els braços que el bressaren
quan mudat sa Mare el rep!
embalsamant-li a besades
ulls i galtes, mans i Cor
la fereixen, ai!, plegades
set espases de dolor.
Tot complint les profecies,
es desvetlla gloriós,
i al Sepulcre les Maries
ja no hi troben el seu cos:
troben sols Àngels que els diuen:
-No el cerqueu aquí enterrat!
mes cerqueu-lo entre els que viuen
a Jesús ressuscitat.
A sa Mare es deixa veure,
que es comença d'enyorar,
i a Tomàs que no hi vol creure
les cinc llagues fa tocar.
Després puja a l'alta Glòria,
que algun dia Déu ens dó,
per haver cantat la història
de la santa Passió.
Gràcies per la teva feina!!
ResponEliminaQueta
Amb molt de gust!
Elimina