Tantes nits com té l'anyada;
cap no dóna un goig tan alt,
com la que fou enjoiada
pels resplendors del Nadal.
Mentre la neu, muda, queia,
com si es desfés l'infinit,
fendia la freda nit,
l'amor pur que sols Déu veia.
...
I ja tot és un misteri
dins la nit freda i brillant.
Nit que vetlla el fet més gran
que al món mai podrà haver-hi.
Cantúries d'àngels ressonen
en l'aire net i encalmat,
mentre mots d'amor gemat,
santa pau, per tot, pregonen.
...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada