No hi pot haver millor mudança
que la de la fosca a la claror,
i la claror, que mai no cansa,
és la de Déu, Nostre Senyor.
Oh l'amor sant, que ens ensomnia,
ple de puresa i alegria,
quan ve Jesús als nostres cors!
Els cels davallen a la terra
i l'home en ells es desaferra
de ses misèries sense esforç.
La mort és hòrrida i obscura
a qui la mira sense fe.
La fe ens la mostra aurora pura
d'un viure nou d'etern alè.
Així ¿què importen les injúries
els sofriments i les penúries
dins una vida d'un moment,
si amb ells guanyem un goig sens mida,
el goig, Senyor, d'aquella vida,
que us farà nostre eternament?
 |
| Jesús amb els apòstols. Pesca miraculosa. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada