Só barretinayre
de Prats de Molló;
me diuen cantayre,
mes no canto gayre,
mes no canto, no.
Quan á Olot jo l'aprenía
mon ofici dava pler
cada poble ahont floría
me semblava un claveller.
Mos clavells y roses veres
jo plantí en eixes riberes,
eran ¡ay! jardins les eres
y jo n'era 'l jardiner.
...
Catalunya, pátria dolça,
còm se perden tes costums!
lo de casa se t'empolsa
y ab lo d'altres te presums:
tes cançons les oblidares,
tos castells los aterrares,
¡en les flors del hort dels pares
ja no troba 'l fill perfums!
...
Fuy barretinayre,
mes ¡ay! ja no 'n só;
me diuen cantayre,
mes no canto gayre,
mes no canto, nó.
 |
| Imatge del poeta Jacint Verdaguer amb barretina |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada