Fragment de l'estudi d'Antoni Gelonch Viladegut "Els Goigs: gravats i cultura religiosa popular"
Els goigs han tingut una importància significativa en la
vida quotidiana de les persones així com en la cultura i la religiositat a
Catalunya. Degut a aquest paper central en la religiositat popular, s'han
produït i publicat molts assajos, textos, articles, monografies, etc., que han
analitzat aquestes produccions des del punt de vista antropològic, etnomusical
i literari, entre d'altres.
Què és un goig? Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una
oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que
invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un
ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual
habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o
cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen
potestats miraculoses.
Però aquesta no és la única definició possible. Per a la
majoria de la població, un goig és un paper on hi ha impresa l'estampa d'un
sant i a sota hi ha l'oració que se li canta. Per a Joan Anton Abellan, els
goigs són "cants religiosos
tradicionals catalans, en honor a una imatge santa determinada". Per
la seva banda, August Bover i Font, diu que són part del "corpus etnopoètic català religiós",
mentre que per a José Ignacio Catalán Martí són "composicions poètiques d'índole religiosa que es canten fervorosament
en les festivitats". Hi ha, doncs, una gran diversitat de definicions
i no n'hi cap que fixi un significat concret.
Quins serien els significats possibles dins la polisèmia que
afecta la definició dels goigs? El primer relaciona els goigs amb el suport on
es mostra (un foli imprès), un suport en el que hi ha el text que es recita i
l'estampa de l'advocació a la qual es venera.
Un altre significat que se li atorga és el que pren com a
referent el gènere literari. Sobre aquesta base, es tracta d'una composició,
que és alhora poètica i narrativa i que relata les virtuts i la vida de Nostre
Senyor, de la Mare de Déu i dels sants. Són oracions i pregàries per a
sol·licitar un favor o per a donar gràcies a l'advocació a la qual es venera.
En aquest sentit, és ajustada la definició que en fa Ignasi Moreta : "els goigs són uns cants religiosos de
lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació
mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i
musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa
popular conreats als territoris de parla catalana; també s'anomenen amb aquest
terme els fulls impresos que contenen un text literari -i sovint també musical-
acompanyat d'una il·lustració i amb una forma gràfica força estandarditzada".
En tercer lloc trobem el significat poètic dels goigs, que
és per a molts el seu veritable origen. Es tracta d'un poema de diverses
estrofes i de versos, generalment, heptasil·làbics. Consta d'una entrada o tornada inicial amb rima encadenada o
encreuada, seguida de diverses cobles
o estrofes de les quals les dues darreres -el què s'anomena retronxa o rescobla- rimen amb els dos darrers versos de la tornada inicial. I
per últim, hi ha una quarteta -també anomenada tornada- que finalitza el goig i que rima amb els dos darrers
versos de l'entrada.
Altres posen l'accent en la construcció musical i
antropològica. Per a aquests, els goigs són una construcció poètica que lloa
les virtuts, vida i miracles d'una advocació i és alhora una construcció
musical cantada pels fidels durant el ritual religiós. A més de poder ser
llegits, solen anar acompanyats d'una partitura que conté la melodia musical
amb la qual s'han de cantar els goigs.
En cinquè i darrer lloc, hi ha el significat popular i
simbòlic dels goigs: són un gènere literari de caràcter popular (com ara les
nadales, corrandes, gloses, etc.), que ens transmeten informació sobre el
sistema social interessat (vila de la qual és patró o patrona l'advocació, data
de la festa, etc.) i sobre llur repercussió en un entorn geogràfic determinat.
Aquesta polisèmia de significats que representen els goigs
ens permet deduir que no es tracta només d'uns fulls impresos amb composicions
laudatòries contenint l'estampa d'una advocació, sinó que en realitat es tracta
d'un conjunt de composicions etnopoètiques i musicals amb contingut simbòlic i
religiós que permeten una varietat de significats, tot i tenir un mateix
objectiu (petició de favor o acció de gràcies) i que no divergeixen pel que fa
a la seva funció (fomentar la devoció del poble de Déu cap a figures
exemplaritzants).
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada