 |
| Retaule del segle XVI Museu Catedral de La Seu d'Urgell |
LA NIT DE NADAL.
De una donsella hermosa,
Hermosa mes que 'l sol,
N' ha nat Jesús, fet home
Per a salvá'ns á tots.
La nit n' es freda freda,
Mes fret encara 'l mon,
Puig la virtut no hi reina,
No hi reina en ell l' amor.
Sens Deu que la illumini,
La terra es desert fosch;
Fondos barranchs la cerclan,
Coberts de boira ó pols.
La boira es la ignorancia
Que es mare dels errors,
La pols son los deleites
Que engendran culpa y mort.
La lluna prou n' es bella,
Lo cel prou n' es d' hermós
Ab son rich blau, de estrellas
Brodat per mils milions.
Mes ay! la terra es trista,
N' es com un desert fosch;
Puig la virtut no hi reina,
No hi dona llum l' amor.
¿Cóm ne vindrá á la terra
La clara llum del Sol?
Ja ha nat lo Sol, que es Cristo,
Que n' es la llum del mon.
N' es Llum del Etern Pare
Avans que la llum fos:
Sent llum, traurá las boiras
Del vici y dels errors.
Los potentats Monarcas
Li besarán la front,
Com Rey regoneixentlo,
Li oferirán tresors.
Mireulo sobre pallas...
Sens llit y sens bressol;
Sols escalfat per l' hálit
De virginals patons.
Los Reis tenen palacis
Que adornan sedas y or,
Lo Rey de Cels y terra
Sols te de paño un tros.
La Verge se 'l esguarda,
Lo apreta á n' al seu cor,
Y ab ulls, ab ulls de Mare
Li vetlla lo seu son.
Los Angelets n' hi cantan
Ab divinals acords,
Y abrigan ab llurs alas
Al tendre Nin que dorm.
Canteuli cansonetas
També 'ls daurats moxons,
Las aiguas de las peñas
Las brisas y las flors.
Canteuli donselletas
Mil tendras il·lusions
Al Deu que de una Verge
Vol ser lo fill, lo noy.
Porteuli humils regalos
Los pastorets d' aprop,
Pa tou y blanch formatge,
De mel lo bresch, mes dols.
Envieuli, las estrellas
Vostres més vius fulgors,
Y tú, modesta lluna,
Lo bes mes cast li don.
Canteuli, las criaturas,
Tots los espais y llochs,
Y dieuli, en sa presencia
Postrats, de genollons:
Tú n' ets, Jesús! ma gloria!
Tu n' ets lo Rey dels cors!...
Per Tú reina de las ánimas
La llum, la pau, lo amor!...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada