GOIGS EN RECORDANÇA DE JACINT VERDAGUER I SANTALÓ, EN EL CENTENARI DE LA SEVA ASCENSIÓ A LA PICA D'ESTATS. Any 1983.
Poesia t'impel·lia
a assolir blavors de cim.
Verdaguer, de nit i dia,
Poeta nostre et sentim.
Pelegrí de Catalunya,
corres muntanyes i valls.
El teu cor el bastó empunya
per cercar mots i detalls.
Sinó tu, qui gosaria
a enfilar-se dalt el cim?
...
Mes la Pàtria ens corones
amb el signe de la Creu.
Magnífic trofeu li dónes
que entronitza el Pirineu.
Nostra fe pren vigoria
amb la Creu damunt el cim.
Amb oracles de poeta
nostra parla has bressolat
fent-la clara, fent-la neta
com fontana en soledat.
Catalans, amb alegria,
recordant-ho t'ho agraïm.
L'amor patri t'enardia.
T'admirem i t'enaltim.
Verdaguer, de nit i dia,
Poeta nostre et sentim.
Agraeixo a l'Agustí Esteve i Orozco de Nájar l'aportació d'aquests Goigs i partitura del P. Odiló Ma. Planàs |
La muntanya "la Pica d'Estats" (3143 m.) D'esquerra a dreta: Pic Verdaguer, pic Central i la punta Gabarró. Foto: Bocian & Tusia |
Foto: EliziR |
Foto: Xavier Pujol G. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada