GOIGS DEL SANT CRIST TROBAT, QUE ES VENERA A L'ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LLEIDA.
Volguéreu ser trobat
sense braços, peus ni cap.
Convertiu nostra tebior
en sagrat foc d'amor.
Molts anys vàreu ser
del poble ignorat,
que ni havia imaginat
que Vós éreu present
mostrant-vos entre la gent
per ser vist i retrobat.
...
Sense braços, peus ni cap
en aquella paret us trobà
un paleta, que palpà
el cos de Vostra Altesa,
coneixent-se amb certesa
per la nafra del costat.
...
A Vós Sant Crist Trobat
ens encomanem amb pietat.
Convertiu nostra tebior
en sagrat foc d'amor.
 |
| Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació dels presents Goigs. |
El dia 31 de desembre de 1635 van caure forts aiguats a la ciutat de Lleida. Potser fou per aquest motiu que mn. Pau Mallol volgué fer arranjar una paret, desplomada i amb humitats, a casa seva situada a la placeta de mercat. Per això aquell mateix dia Jaume Nadal, mestre paleta i el seu ajudant Jaume Carpi es posaren mans a l'obra per adobar aquella ruïnosa paret.
Tot just havent començat a fer forat, a l'ajudant li sembla veure en l'interior el que semblava un tors humà. Ampliat el forat es trobaren amb el tors d'un Sant Crist, sense cap, mans ni peus. Avisaren ràpidament al reverend Mallol, el qual porta el Sant Cos a un altar de l'església de Sant Llorenç aquella mateixa nit.
Mentre s'obria un debat entre les autoritats eclesiàstiques si fora necessari o no d'afegir cap, peus i mans al Sant Cos, ocorregué un fet inesperat; El 4 de Gener de 1636 fou entregat a la Comunitat Eclesiàstica per un penitent, un cap que encaixaria perfectament amb el que faltava al sant Cos.
D'aquesta manera decidiren restaurar tota la imatge i el dia 19 de Juliol de 1636 es col·locà solemnement a l'altar Major de l'església de Sant Llorenç. Des d'aquella data la ciutat prengué la imatge com a protector i patró.
La devoció a aquest Sant Crist va ser una de les formes de pietat emblemàtiques de la ciutat de Lleida. La imatge i la resta de l'església parroquial van ser cremades durant la guerra civil del 1936. Després de la guerra i, sobretot, entre els pagesos de Lleida va renéixer la devoció vers al Sant Crist; tot i això actualment es una devoció gairebé desconeguda.
— Història del Sant Crist Trobat extreta de la web "Goigs de l'Ignasi"—
Tot just havent començat a fer forat, a l'ajudant li sembla veure en l'interior el que semblava un tors humà. Ampliat el forat es trobaren amb el tors d'un Sant Crist, sense cap, mans ni peus. Avisaren ràpidament al reverend Mallol, el qual porta el Sant Cos a un altar de l'església de Sant Llorenç aquella mateixa nit.
Mentre s'obria un debat entre les autoritats eclesiàstiques si fora necessari o no d'afegir cap, peus i mans al Sant Cos, ocorregué un fet inesperat; El 4 de Gener de 1636 fou entregat a la Comunitat Eclesiàstica per un penitent, un cap que encaixaria perfectament amb el que faltava al sant Cos.
D'aquesta manera decidiren restaurar tota la imatge i el dia 19 de Juliol de 1636 es col·locà solemnement a l'altar Major de l'església de Sant Llorenç. Des d'aquella data la ciutat prengué la imatge com a protector i patró.
La devoció a aquest Sant Crist va ser una de les formes de pietat emblemàtiques de la ciutat de Lleida. La imatge i la resta de l'església parroquial van ser cremades durant la guerra civil del 1936. Després de la guerra i, sobretot, entre els pagesos de Lleida va renéixer la devoció vers al Sant Crist; tot i això actualment es una devoció gairebé desconeguda.
— Història del Sant Crist Trobat extreta de la web "Goigs de l'Ignasi"—
 |
| El Sant Crist Trobat a l'església de Sant Llorenç. Surt en processó la nit del Diumenge de Rams i també al matí i capvespre del Divendres Sant. Foto: Pere López |
 |
| Detall del Sant Crist. Imatge nova feta per Jaume Perelló el 1949. Foto: Graciel·la Vidal |
 |
| Església de Sant Llorenç a Lleida Foto: Joan Felip |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada