Per la fe que us ennoblia
i pel Cel que us coronà:
Valgueu-nos, Verge Maria,
i acolliu els de Maldà.
Maldà canta i en Vós planta
l'alegria de la fe.
Oh Maria!, el cor bé canta
perquè sou de Déu mercè
en salut i malaltia
i ens doneu sempre la mà.
...
Sou, del Verb, la divina Arca
entre vinyes i olivers.
Presidiu nostra comarca
des de Bellpuig i Terrés.
Rocallaura, amb alegria,
també acut a vostre altar.
Vetlleu Maldà i rodalia
i la fe del cristià:
Valgueu-nos, Verge Maria,
i acolliu els de Maldà.
Uns altres goigs, escrits per Manuel Esqué Montseny, C.M.F.:
 |
| L'Assumpció de la Mare de Déu |
La vostra Assumpció és victòria,
de Maldà el millor trofeu;
vós, Maria, sou la glòria,
la joia i l'honor de Déu.
Un esclat de joia immensa
s'abranda als confins del cel,
flamejants himnes de glòria
ressonen per tot arreu;
es branzoleja el sepulcre,
s'estremeix el firmament,
i els ocells canten joiosos
cants de triomf a l'Etern.
Canta, tòrtora, a la Reina,
canteu-li flors més i més,
quan del sepulcre gloriosa
surt Maria resplendent.
El seu Estimat la crida,
—és dolça la seva veu—
i amb or d'Ofir la corona
el seu Fill que és Rei de Reis.
Esbadellant-se pels aires,
ja s'enlairen davanters
rengles d'àngels que festegen
a la Mare de son Déu;
els raigs de sol l'emmantellen,
la lluna es posa als seus peus,
i a son voltant les estrelles
li ofrenen els seus joiells.
Animalets de les comes,
herbetes de tots conreus,
no sentiu també vosaltres
la joia del firmament?
floretes de nostres prades,
heura humil de les parets,
enfileu-vos a la gloria,
alceu els cors també al cel!
Les voltes del cel s'eixamplen,
ja s'albira el cel etern,
i es commouen les altures,
i donen pas al seu Déu;
la Trinitat inefable,
que l'aimà abans que el món fés,
li ofrena una corona
d'Amor, Saviesa i Poder.
Sou rosa fragant, Maria,
sou l'heretatge de Déu,
sou el perfum de la Glòria
l'estrella més resplendent;
beneïda en tots els segles,
el millor tany de Jessè,
li canten les jerarquies,
corejant un himne etern.
El nostre temple, Senyora,
us cantarà eternament;
serà un floró i una fita
en son altar i son cloquer;
polifonia admirable,
de tantes glòries hereu,
un bastió de nostra terra,
una guspira de cel.
Els maldanencs, dolça Mare,
vostres llaors cantarem,
des del llindar d'aquest temple,
que del cel és senyaler;
ens fareu de sobrellinda
per escalar el cel de dret,
com un fillet que s'enfila,
i troba amb vós, el seu Déu.
 |
| Església parroquial de Santa Maria de Maldà Foto: Ajuntament de Maldà |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada