A LA MARE DE DÉU DE BELLMUNT, EN EL SEU TOSSAL QUE AGUAITA ENVERS LES TERRES CATALANES.
.
 |
| Mare de Déu de Bellmunt |
Escantellant els horitzons dels núvols
contemplo un gran tossal:
és torre de ciclòpia grandesa,
tombant del cel enmig de nostra terra;
és un grandiós palau.
Rastell de perles és vostre mont, Maria;
l'estoig n'és vostre cor;
cantar voldria les vostres glòries, Reina;
mon frèvol cant enmig d'aquestes penyes
enlairo fins a vós.
És faristol, on canten a sa Reina
els segles ses cançons;
és guaita de ma terra catalana,
que sempre el rou del cel ha sadollada
de místiques amors.
Bellmunt gloriós, afaiçonat pels àngels,
ets replanell del cel;
no hi ha foravialls vers ta carena,
cimall gloriós que brilla com l'estrella
enmig del firmament.
No són esquerps, Bellmunt, tos caminals,
que han fet ja tants romeus;
els còdols del camí són una fita,
que endolceixen el cant del qui camina
somiant visions de cel.
Envejo els faigs que amors sempre festegen
d'un aire immaculat;
i el malendreç de son fullam que canta
l'ordre sublim, que exulta a la muntanya,
contemplo adelerat.
Els teus camins són plens de melodies
que canten els ocells!
No veus com salten fines les bestioles?
I les cuques com juguen alegroies
en tots els serradells?
Zigzaguejant pel verd de la muntanya
cada revolt m'és dolç;
vostre mantell veig retratat, Senyora,
en aqueix blau que el temps mai no esclofolla
del vostre sagrat Bosc.
Freixes sagrats, guardians de la Senyora,
jo beso el vostre tronc;
sou paraxocs dels llamps i les congestes,
no us rendireu mai, no; de les tempestes
no us han vençut els grops.
Imant del vostre cor és la creu santa.
Bellmunt també és calvari,
on prop de Crist recull sa sang divina,
que tots sos fills com Mare al cel invita,
si amb ells volem pujar-hi.
Blasmeu, fills de la terra, el sacrilegi
de mans que s'esbravaren
esbocinant amb odi la creu santa,
gran senyera de nostra terra aimada,
que els segles contemplaren.
Tot ací canta les glòries d'una Mare,
que cels i terra adoren:
el Fill de Déu que amb tant amor abraça,
els àngels de l'empiri que la canten,
els homes que l'enyoren.
Al voltant vostre s'enjoia la natura
cada jorn, dolça Reina!
Amb quin amor del primer raig l'aurora,
que el vostre esguard puríssim enamora,
el vostre tron us besa!
Amb quin delit rutilen les estrelles,
que des del cel us guaiten,
tot endolcint amb sa claror puríssima
els vessants tan agrests de vostres cingles,
que vostre tron us guarden.
De l'alt Bellmunt, mireu tot Catalunya,
que a vostres peus s'afanya:
de cada cor dels fills de nostra terra
feu-ne un rebrot del cel, oh dolça Reina,
on vostres glòries canten.
— Poema de Manuel Esqué Montseny, C.M.F.—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada