Cançó de Nadal també titulada "La Non Non" del poeta Francesc Casas i Amigó.
 |
| Pessebre a Sant Feliu de Guíxols. Foto: Josep Valentí |
La nit de Nadal
és nit d'alegria:
l'Infant de Maria
és nat al portal.
Perquè tingui son
aquesta nit santa,
sa Mare li canta:
Non, non, la non non.
Non non, Fill diví
de galtes de rosa,
poncella desclosa
abans del matí.
Non non fes, Fillet,
que et vetlla la Mare;
adorm-te que el pare
ja et fa el bressolet.
Te'l fa de marfil
i fusta olorosa,
per jaç dins hi posa
poncelles d'abril.
Et fa ric dosser
la nit estrellada,
la blanca nevada
llençol et vol fer.
Fonent les fredors
ta cara encisera,
fins la primavera
te'l broda de flors.
Puix ets son estel,
amb arpes de plata
et fan serenata
els àngels del cel.
Pastors del portal
veniu a mirar-lo,
veniu a adorar-lo,
la nit de Nadal.
Mes, ah! si voleu
mirar ses galtetes,
veniu de puntetes
i no el desperteu.
Veniu dels serrats,
veniu de la plana,
porteu-li la llana
de vostres ramats.
Cantaires ocells,
deixeu la boscúria,
que en vostra cantúria
tindrà somnis bells.
Deixeu vostre llit
de dalt la teulada,
canteu-li l'albada,
canteu-li a la nit.
Non, non, la non non,
perleta del pare,
reiet de la Mare...
del cel i del món.
Per més que demà,
si el món te la dóna,
la teva corona
d'espines serà.
No deixis el son:
fes llarga dormida,
Fillet de ma vida,
non, non, la non non.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada