 |
|
Foto: Josep Maria
|
Palau formós, que Déu ja contemplava
abans dels temps, pensant en vostre amor,
és Montserrat; del cim de la muntanya
toquem al cel. Ja Déu és tan a prop!
Un dia venturós, vostra muntanya
sentint present un amagat tresor
exultarà; el goig que l'emplenava
farà brollar en els cors un cant d'amor.
Ben alta us col·locàreu, gran Senyora,
per tal d'atalaiar tot l'horitzó;
volíeu albirar la nostra terra
i estar present en tots els nostres cors.
Volíeu que pugéssim freturosos
d'excelsitud, de cel i d'il·lusions;
que no ens sollés la terra amb sa impuresa,
que voleiés l'esperit sobre aquests monts!
Muntanya santa, on el pregar hi és joia,
Serrat sublim, on vós teniu el tron;
qui amb ànsies d'infinit eix mont escala,
per muntâ al cel Vós li serviu de pont.
Els fills d'Otger, l'hereu de nostra terra,
que conquerí eix reialme per a Vós,
serem fidels per sempre a vostra ensenya;
no oblidarem mai més el vostre amor.
Vostres glòries, dolça Mare,
a cor us volem cantar
tots els fills de Catalunya,
Senyora de Montserrat.
— Poema de Manuel Esqué Montseny, C.M.F. —
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada