Llàntia del Santíssim d'un oratori |
sigui l'Hòstia consagrada.
Bon Jesús sagramentat.
Tota la Divina Essència
ha juntat l'Omnipotència
amb la Santa Humanitat:
penyora d'amor sagrada,
tot en l'Hòstia ens ho ha donat.
Quan Jesús morí a la serra
no volgué deixar en la terra
els seus fills en l'orfandat;
amb sa glòria emmantellada
viu en l'Hòstia s'ha quedat.
Mannà sou del que camina,
sol brillant i medecina
del malalt i atribolat;
fruita dolça i regalada,
llavor d'immortalitat.
Si pogués prop del Sagrari
dia i nit sempre habitar-hi
contemplant el meu Amat!
Companyia benaurada
sou en vostra soledat.
Jesús a tots ens convida
a menjar el Pa de vida
que del cel ha davallat;
jo vindré si altra vegada
perdoneu el meu pecat.
Vinguin, Àngels, a vetllar-lo,
les floretes a encensar-lo;
cels i terra, d'un plegat,
cantin himnes, sens parada,
per tota l'eternitat.
Des del fons del Tabernacle
feu, Jesús, altre miracle
transformant mon cor ingrat:
tan sols una flamarada
doneu-me d'amor sagrat.
— Lletra de Ll. Mª de Valls C.O. - Música de Ll. Millet —
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada