Interior de l'ermita de la Mare de Déu d'Arbul. Foto: Gustau Erill i Pinyot |
Vostres goigs amb gran amor
Cantarem, Verge Sagrada;
O Mare del Redemptor
Siau d'Herbul advocada.
Quan vostra maternitat
Vos anuncià des del Cel
L'arcangel Sant Gabriel;
Amb la vostra humilitat
Lo fonament fou posat
Per ser després elevada.
...
Amb nous càntics d'alegria
Reina i mare us proclamem;
A vos, Mare, sospirem:
Ajudeu-nos, Verge pia;
Siau-nos salut i guia
En nostra trista jornada.
Ja que Herbul sent lo favor
De sa Mare molt amada;
O Mare del Redemptor
Siau d'Herbul advocada.
Façana de l'ermita d'Arbul. L'aplec es celebra el primer diumenge de maig. Foto: Gustau Erill i Pinyot |
Cançó dels pelegrins
Allarguem la nostra passa,
un dolmen ens ha sobtat,
una bassa riallera
i un hortet com un ventall.
Part de dins d’aquesta ermita
de bell absis arquejat,
hi ha la Reina de la terra,
la princesa del cel blau.
Un pastor la descobria
sobre un dolmen, un jorn clar,
que fou roca de la Santa
des d’aquell dia ençà,
que la duia a casa seva
quan fou l’hora de plegar
i al mateix lloc la trobava
cada jorn a l’endemà,
fins que el poble, pel miracle
justament meravellat,
enlairava aquesta ermita
amb cambril damunt l’altar.
El sol ja davalla
part de muntanya enllà,
a la cara de Maria de
dues roses hi ha esclatat,
i el Ninoi que duu als braços,
una brasa d’or colat.
Amb adéu ple de recança,
ens havem acomiadat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada