 |
| Sagrada Família de Natzaret |
Déu s'ha fet home adorable,
revestit de carn mortal.
El seu tron era un estable,
la Nit Santa de Nadal.
S'esbombà la Bona Nova;
llavi trèmul i balbuç,
uns pastors van a la Cova
a adorar l'Infant Jesús.
Davallant a nuvolades,
s'han posat sobre Betlem
estols d'Àngels, fent cantades
a llaor de Rei Suprem.
En sobolc, a l'Establia,
i arraulit entre el pallús,
us veiem, Fill de Maria,
pobrissó del bon Jesús.
Amb l'estrella per guiatge,
els tres Reis de l'Orient
han emprès el gran viatge:
cada rei us duu un present.
Naixeu pobre en un estable,
tenint sols un escadús
de pallissa miserable,
i sou Rei, oh, bon Jesús!
En un pren-i-deixa d'eina
—aixa, gúbia i ribot—,
Sant Josep, mans a la feina,
fa més tasca, si més pot.
A prop seu, també Maria
fa dansar filosa i fus.
Tot el món beneïria
Natzaret, pel bon Jesús.
Que Ell és Déu, tot ho revela:
de petit, ja sembla gran.
Pren Maria us tros de tela
pel vestit del Diví Infant,
i la túnica inconsútil
ara cus, ara recús...
Cap treball no serà inútil,
beneït pel bon Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada