Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Balneari La Puda de Montserrat, a Esparreguera (Baix Llobregat, Barcelona)

Mare de Déu de Montserrat

Moreneta de la Puda,
Verge bruna del Cairat,
assistiu amb vostra ajuda
al devot que us ha invocat.

Vostre nom que es melodia
a l'oïda del fidel,
es pel gust com l'ambrosia
o el mannà caigut del cel.
Vos sou Mestressa i Senyora
de serra, pla i Llobregat
i a més Reina i Protectora
de tot nostre Principat.
...
I quan ens arribi l'hora
d'abandonar aquest mon,
no'ns deixeu a part de fora
del Palau que us correspon.
Car la vostre companyia
es desig tan anhelat,
que ¡oidà! puguem, Maria!
a la Glória fe-us costat.

Moreneta de la Puda,
Verge bruna del Cairat,
cantant els Goigs us saluda
el Balneari, ací aplegat.


Informació d'aquest balneari a Wikipedia. Es va tancar al 1958 després de les moltes destrosses per la crescuda del riu Llobregat

Capella de la Mare de Déu de Montserrat al Balneari de la Puda, any 1911.
Foto: todocolección

Actual estat abandonat de l'antic balneari de La Puda. Es troba molt proper al congost del Cairat i de la carretera que porta a Monistrol de Montserrat.
Foto: Carme i Ignasi

Comentaris

  1. La informació és errónea. Aquesta no és la capella corresponent a la del Balneari de la Puda de Montserrat sinó que és la Capella de la Mare de Deu del Roser i que era l'anexa a la Casablanca. (antic resident de la Casablanca)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, t'agraeixo el comentari però m'agradaria informació més precisa... Els goigs diuen clarament que són del Balneari de la Puda i les fotos també corresponen al Balneari de la Puda. La capella de la imatge correspon a la Mare de Déu de Montserrat i la foto porta sobreimprès que és del Balneari de la Puda. T'agrairia que em poguessis donar més detalls. Gràcies.

      Elimina
  2. ‌Bé, la Capella amb la Verge de Montserrat del Balneari de la Puda, on es van casar els meus pares, no hi té res a veure amb la de la Capella de la Verge del Roser de la Casablanca, aquesta molt més petita i amb cadires en ves de bancs, com la de la Puda (fotos del event familiars). Tinc entès, com també es va dir en el seu temps, què la mateixa Verge del Roser de la Casablanca va anar a parar a Can Tovella ja que segons es deia la podia haber adquirit el mateix Sr. Joan Tovella quan anaven a derruir la Casablanca en l'any 68 per culpa de la nova carretera i aqüeducte cap a Manresa. També vull fer un esment important sobre la mil•lenaria Can Tovella ja que era un lloc on hi habia anat a passar algunes temporades i alhora aprofitar per escriure en Mossèn Jacint Verdaguer. Recordo que'l mateix Sr. Joan m'havia ensenyat en dues ocasions diversos escrits emmarcats i escampats per les parets del mateix menjador de la finca. També important esmentar que em va informar de dues parets concretes d'un antic anex que tenia informació sobre que aquestes dataven de finals del segle IX. Em sembla que'n Josep Pla ja fa certa referencia d'aquest detall en la col•lecció "Imatge de Catalunya" de Editorial Destino amb fotografies de'n Francesc Roca. En quan al Balneari, aquest se'l va quedar o utilitzar la familia Dalmases del ram textil i de marca famosa pels seus llençols i roba per a la llar de máxima qualitat fins a la meitat del segle XX. Els teixits els rentaven a les mateixes aigües sulfuroses per a donar-li's la suavitat molt preada per la societat acomodada en aquells anys concrets i que va finalitzar, primer pel mal que va fer una important crescuda del riu Llobregat i que fins i tot es va emportar cases tan de la Urb. De Can Miquelet com també el mal que va fer en moltes finques com la de Can Vinyals cap a la segona meitat dels 60 i per acabar, també coincidint un parell o tres anys després amb la mateixa construcció de l'aqüeducte i enderroc de l'antiga propietat Benedictina de Montserrat, la mateixa Casablanca.

    ResponElimina
  3. Gràcies per aquestes interessants aportacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada