.jpg) |
| La dormició de la Mare de Déu Santa Maria de Mataró (s XVI) Foto: Quim Graupera |
Un pols de boirina als ulls
tireu-me-li, Missenyora;
que els porto massa curulls
de la beutat moridora.
Que cerquin en vostres rulls
la llum més amorosida,
Mare de Déu adormida!
Un glop de calma a la sang
vulgueu deixar-m'hi, Regina;
que amb ímpetu de barranc
molt tost se m'encalabrina.
Clogueu l'ull de l'esvoranc
sagnant de tota ferida,
Mare de Déu adormida!
El cor, vulgueu-me'l velar,
Donzella, amb la vostra glassa:
nat com és per a estimar,
estima a vegades massa.
La pau de la vostra mà
li frenarà l'embranzida,
Mare de Déu adormida!
Un vel de somnis per mi
us prec que passeu, oh Mare;
que el dolç anhel de dormir
en Déu, m'és poc viu, encara.
Al bres de l'amor diví
la mort que em gronxi la Vida,
Mare de Déu adormida!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada