Qui els negaria utilitat?
Són com llavors d'eternitat: semences d'ultratomba...
Quan s'obrirà en el cel el Llibre dels segells i els benaventurats en llegiran totes les pàgines, un dels plaers celestes consistirà segurament a descobrir relacions insospitades: fils d'or que crèiem deslligats i que constituïen una divina randa d'eterna providència...
El lloc de la Calavera.
Era un decret diví que els únics éssers de la terra —Jesús i la Mareta— que no havien de veure la sepulcral corrupció,fossin entronitzats precisament en el lloc de la Calavera.
La visió d'Ezequiel amb Ells es va acomplir: Damunt el lloc calaverós, els cossos recoberts de nervis i tendrums i carn incorruptible.
El lloc de la Calavera.
Un altre nou vertigen que la mirada virginal havia de sofrir.
I que sofrí, ni que atriboladíssima, sense perdre el regent: com aquells mariners que en alta mar, un dia de sol clar, albiren en el fons de l'aigua transparent, l'ombra de les deixies i ossamentes d'anteriors naufragis colossals.
No entrà per un pecat, la Mort, al món?
Doncs la redempció, —l'alliberació— calgué que alcés el tron sobre tribuna d'ossos.
El lloc de la Calavera.
Hi entrà, Maria, amb passa més segura que el seu Fill dessagnat i carregat de creu.
Hi entrà i hi presidí.
I aquella horrible presidència de la mort d'un Déu viu, la declarà prou gran per presidir amb la màxima eficàcia la mort de tots els homes.
I els homes ho han entès.
I darrera de l'Àngel que diu la "Déu vos salve", invoquen l'Heroïna —la Presidenta de la Mort— amb la "Santa Maria", per tal que pregui per nosaltres ara "i en l'hora de la nostra mort..."
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada