 |
| Mare de Déu del Mont |
Verge santa del Mont venerada,
d'eixa terra advocada i escut,
conserveu-nos la pau tan aimada,
deu-nos pluja, bon temps i salut.
Sí! Deu-nos pluja, bon temps i salut.
Quan Maria amb son Fill se n'anava
i enmig d'àngels deixava la terra,
albirant en son vol eixa serra,
per vetllar l'Empordà la volgué.
Fluvià, que als seus peus hi murmura,
com espill sa puresa retrata.
Canigó, com un lliri que esclata,
sa fragància li duu amb son alè.
Des d'aquí l'envestida s'albira
de la mar amb furioses onades;
lleig el vici, amb furioses bocades,
com la mar envesteix la moral.
Mes aquí la maror no hi arriba,
el mantell de la Verge l'allunya,
i els teus fills de bon cor, Catalunya,
poden cabre en eix lloc celestial.
Si algun jorn apareix pesta negra
sota l'ala d'un corb transportada,
si per ella la gent va endolada
i ses tombes ha obert el fossar,
poc temps dura, que prompte l'ofega
de Maria l'alè en arribar-hi;
per ço canta cada any, en pujar-hi,
aquest càntic joiós Crespià.
Lletra de Joan de Porcioles i Gispert, fill il·lustre de Crespià
 |
| Crespià, església de santa Eulàlia |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada