GOIGS QUE CANTAN EN LOS TERCERS DIUMENGES DE CADA MES LOS CONFRARES DE LA CONFRARIA DITA DE LA MINERVA, INSTITUIDA EN LA PARROQUIAL IGLESIA DE SANTA MARIA DE LA VILA DE PRATS DEL REY, BISBAT DE VICH.
Aquest es lo pa del Cel
Quens dona la eterna vida
Guardaunos de la ferida
Del enemich molt cruel.
Es pa de tan gran virtut
Y de tan gran excellencia
Quens dona per sa clemencia
La verdadera salut:
Es Deu y Home verdader
Per unió soberana
Tenint la natura humana,
Y la Divina en un ser.
Jesu-Christ Nostre Señor
Ha fet grans maravellas
Empero de totas ellas
Aquesta fou la major:
Que per dar manteniment
A la anima convertida
Se deixá en la partida
En aquest Sant Sagrament.
Sols restan los accidents
Fora discurs de natura,
Color, Sabor, y Figura,
Que engañan los sentiments:
Ells diuhen es aquell pa
Lo mateix que abans era,
Mes diu la Fé verdadera
Jesu-Christ es, y no pa.
Va lo Cos acompañát
Per rahó meravellosa
Ab la anima gloriosa
Junt ab la Divinitat:
Y diu Jesu-Christ aquell
Que haurá fet penitencia,
Ab molt pura conciencia
Será convertit ab ell.
 |
| La festa de la Minerva es celebrava en moltes parròquies en honor al Santíssim Sagrament |
Quens dona la eterna vida
Guardaunos de la ferida
Del enemich molt cruel.
Es pa de tan gran virtut
Y de tan gran excellencia
Quens dona per sa clemencia
La verdadera salut:
Es Deu y Home verdader
Per unió soberana
Tenint la natura humana,
Y la Divina en un ser.
Jesu-Christ Nostre Señor
Ha fet grans maravellas
Empero de totas ellas
Aquesta fou la major:
Que per dar manteniment
A la anima convertida
Se deixá en la partida
En aquest Sant Sagrament.
Sols restan los accidents
Fora discurs de natura,
Color, Sabor, y Figura,
Ells diuhen es aquell pa
Lo mateix que abans era,
Mes diu la Fé verdadera
Jesu-Christ es, y no pa.
Va lo Cos acompañát
Per rahó meravellosa
Ab la anima gloriosa
Junt ab la Divinitat:
Y diu Jesu-Christ aquell
Que haurá fet penitencia,
Ab molt pura conciencia
Será convertit ab ell.
 |
| Edició dels goigs de 1868 Extrets de la Mediateca digital de Montpellier |
 |
| Les confraries de la Minerva, o del Santíssim Cos i Sang de Crist, estan vinculades a l'església romana de Santa Maria sopra Minerva, un temple cristià erigit damunt d'un de pagà dedicat a la deessa romana de la saviesa. Nombroses confraries en tota la cristiandat es van anar afegint a la de Roma. El Papa Pau III, el 1539, aprovà la confraria de la Minerva, que havia estat fundada pel dominic Tomàs de Stella, en la dita església romana i que es caracteritzava per la defensa de l'Eucaristia. Tenia entre les seves normes l'exigència d'assitència per als confrares, el tercer diumenge de cada mes, a una Missa amb exposició del Santíssim. Amb el temps, les activitats s'han reduït amb la preparació de la festivitat del Corpus Christi. |
 |
| Església parroquial de Prats de Rei. Prats de Rei és del bisbat de Vic, oficialment de la comarca de l'Anoia i històricament era de la comarca de l'Alta Segarra. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada