Sant Antoni Abat Església de sant Feliu de Canovelles Foto de Jesús Cano Sánchez |
portentós Antoni Abat,
pregueu a Nostre Senyor
per qui us té per advocat.
Il·lustre us fa la noblesa
que us han els pares donat,
més però vos ha exaltat
dels costums la gran puresa.
Ja des de noi el Senyor
per gran vos té designat.
...
Vostre santedat pregona
el nom vostre arreu proclama,
i prompte l'ha dut la fama
des de Egipte a Barcelona.
Per ço allà un Embaixador,
des de ací fou enviat.
Qui nostra Ciutat regia
vostre viatge solicita,
i és el cel qui'l facilita
amb el cotxe que us envia:
Un núvol ple de claror
per aquest fi ha destinat.
Gràcia, salut i alegria
entra amb vós en el palau,
i diuen l'adéu-siau
pecat, dol i malaltia;
dels dons del cel el tresor
curulla nostra Ciutat.
...
Poderós Intercessor
davant Déu Antoni Abat,
pregueu a Nostre Senyor
per qui us té per advocat.
Sant de gran devoció entre els pagesos i ramaders. Per aquest motiu es feia una gran festa per a demanar-li ajuda i protecció. A Peramola, com en molts pobles, la festa la organitzaven els traginers i carreters. Se celebrava un Ofici solemne, amb cant dels Goigs, que curiosament eren en castellà. Cap a l'any 1923, amb ocasió que un pare escolapi participava de la festa, es va comprometre a enviar els goigs en català que es cantaven a les Escoles Pies de Sant Antoni, de Barcelona, i que són els que presentem, ja que des d'aleshores aquests eren els que es cantaven. En acabar la celebració a la plaça es feia la benedicció del bestiar, que era molt nombrós ja que tothom procurava portar-hi el seu. Quan s'instal·là la factoria "Mantequera" a Peramola hi portaven també les vaques. Després de la benedicció es feien curses de cavalls, de mules i de rucs muntats a pèl, des de la secla fins a la capella del Roser. A la tarda hi havia cucanyes, trencar l'olla i altres jocs; mentre era de dia durava la gresca. Hi havia ballada amb música, i per a pagar l'orquestra es rifava un corder. Aquestes celebracions ens mantingueren fins l'any 1969. |
Església parroquial de sant Miquel de Peramola |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada