Per Nadal tothom s'esplaia
i no es cansa de cantar:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d'amor que no es pondrà.
Tot vingué de la guspira
d'aquell "fiat" creador
que tant i tant ens admira
per la seva resplendor.
Festa eterna, la més gaia,
que l'Amor inaugurà.
Déu és foc d'Amor i Vida,
foc dels cors que, fet Pa i Vi,
a altes noces ens convida
a trenc d'alba en ressorgir,
quan la mort que ara ens esglaia
vencerem a esclat solar.
Sant Josep a l'establia,
com que hi feia tant de fred,
amb buscalls encalentia
peus i mans del Jesuset,
mentre una ovelleta xaia
i s'adorm el rabadà.
Convertim la nit en dia,
d'amor cremi el nostre cor
i a les llars on s'esmortia
es revifi el foc sumort.
Fins la més xacrosa iaia
sap que avui s'ha d'alegrar.
Amb les torxes ben enceses
cal foragitar la nit;
contra bruixes i maleses
no s'hi val fer l'adormit.
Xics i grans, tothom s'enfaia
als repics del campanar.
Cada torxa, una bandera
que s'encén al grat del vent,
mentre l'alegria impera
pels carrers ràpidament.
Oh, quin goig que ens embabaia!
No el deixem mai apagar!
Tot Bagà s'enfaristola,
es desperta Galceran
de Pinós, i Cerdanyola
també canta flamejant.
Del País és la talaia
més fulgent el Berguedà.
Nit sortosa que emmiraia
l'esperança del demà:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d'amor que no es pondrà.
(Lletra de Mn. Climent Forner)
i no es cansa de cantar:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d'amor que no es pondrà.
Tot vingué de la guspira
d'aquell "fiat" creador
que tant i tant ens admira
per la seva resplendor.
Festa eterna, la més gaia,
que l'Amor inaugurà.
Déu és foc d'Amor i Vida,
foc dels cors que, fet Pa i Vi,
a altes noces ens convida
a trenc d'alba en ressorgir,
quan la mort que ara ens esglaia
vencerem a esclat solar.
Sant Josep a l'establia,
com que hi feia tant de fred,
amb buscalls encalentia
peus i mans del Jesuset,
mentre una ovelleta xaia
i s'adorm el rabadà.
Convertim la nit en dia,
d'amor cremi el nostre cor
i a les llars on s'esmortia
es revifi el foc sumort.
Fins la més xacrosa iaia
sap que avui s'ha d'alegrar.
Amb les torxes ben enceses
cal foragitar la nit;
contra bruixes i maleses
no s'hi val fer l'adormit.
Xics i grans, tothom s'enfaia
als repics del campanar.
Cada torxa, una bandera
que s'encén al grat del vent,
mentre l'alegria impera
pels carrers ràpidament.
Oh, quin goig que ens embabaia!
No el deixem mai apagar!
Tot Bagà s'enfaristola,
es desperta Galceran
de Pinós, i Cerdanyola
també canta flamejant.
Del País és la talaia
més fulgent el Berguedà.
Nit sortosa que emmiraia
l'esperança del demà:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d'amor que no es pondrà.
(Lletra de Mn. Climent Forner)
La Fia-faia va ser declarada l'any 2010 Festa Patrimonial d'interès Nacional |
Festa de la Fia-faia 2009. Es celebra el 24 de desembre, la Nit de Nadal Més informació d'aquesta Festa (festes.org) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada