—de mossèn Cinto Verdaguer—
A vostres peus que adoro,
Jesús, clavat en creu,
misericòrdia imploro.
Mai més pecar, Déu meu!
Són vostres llagues santes
la font de la salut,
que a beure a vostres plantes
tot Barcelona acut.
Consol de qui sospira,
de l'infortuni abric,
al moribund que expira
no li queda altre amic.
Vós sou d'aqueix sant temple
lo gran Predicador,
aquell que vos contempla
se sent fletxat lo cor.
"Espera la corona",
dieu al pobre honrat;
al rancorós: "Perdona";
al ric: "Fes caritat".
D'eixa real presència
tothom se'n porta un do,
los uns de paciència,
los altres de perdó.
Perdó per qui se banya
de sang en eixa font,
perdó per tota Espanya,
perdó per tot lo món.
Puix sols per esperar-me
clavat vos miro aquí
morint per retornar-me,
perdó també per mi!
Pertot seguiu mos passos,
sent jo vil pecador,
obrint-me sempre els braços,
obrint-me sempre el cor.
¿Aqueixes mans divines
qui aixís vos les clavà?
¿D'eixes cruels espines
qui el front vos coronà?
Mes culpes són estades;
fins a rentar mon cor
jo a aqueixes fonts sagrades
barrejaré el meu plor.
Preguem: Déu omnipotent i etern que, per donar exemple d'humilitat volguéreu que el Salvador nostre prengués la nostra carn i la Creu: vulgueu concedir-nos que així com commemoren el record de la Passió, així també imitem la seva paciència i meresquem la companyia de la seva resurrecció. Pel mateix Crist crucificat, Déu i Senyor nostre. Amén.
|
| Església de la Mare de Déu de Betlem, Barcelona |
|
| Interior de l'església de Betlem, a la Rambla de Barcelona |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada