 |
| Mare de Déu de Montserrat |
Puix la fe servem encara
i tostemps ens ha salvat:
Catalunya amb vós s'empara,
oh Reina de Montserrat!
Déu de vós s'enamorava
de tan bella com us féu
i vós, fent-vos-en esclava,
us enamoreu de Déu.
Quina Filla, Esposa i Mare
d'un sol Déu en Trinitat!
L'Esperit és qui us fecunda
i en Jesús ens engendreu
a la vida més profunda,
la que brolla de la creu:
goig de Pasqua que ens amara
i que el món ha trasbalsat.
El pastor que dins la cova
us trobà com un tresor
és tothom qui us cerca i troba
dins la cova del seu cor.
Quin goig torna a fer des d'ara
l'oratori restaurat!
Si amb un halo de misteri
preveniu de temps remots,
amb un hàlit d'encanteri
atraieu vostres devots.
Qui colrà la vostra cara
és l'Amor, sol en esclat.
Pelegrins de fe sincera
o fills pròdigs de perdó,
des de segles molt enrere
que venim en processó,
i la llar, no gens avara,
ens obriu de bat a bat.
Quan, Maria, pareu taula
sou Mestressa provident
que ens llesqueu tant la Paraula
com el Pa del sagrament,
mentre els àngels a peu d'ara
a cantar-vos han baixat.
Sigui a vespres o a trenc d'alba,
regalima tant de mel
el cenobi a cants de salve,
que és tot ell cancell del cel.
Com salmeja, i mai no para,
amb ressons d'eternitat!
La muntanya és una escala,
ni l'escala de Jacob,
que a bells cims, esbatecs d'ala,
ens enlaira al cep de cop.
Com Moisès, d'Israel pare,
un nou poble hi heu format.
Vós, oh Rosa entre les roses,
perfumeu tot el país
des d'aquestes penyes closes,
baluard del paradís.
Sou garant, la més preclara,
de la nostra llibertat.
Des d'aquesta balconada
tots els pobles som germans,
captivant-nos la mirada
els Països Catalans.
Mai la parla no separa
els qui uneix l'amor de grat.
Sou el cor de Catalunya
i us portem dins el cor
quan, perduts en terra llunya,
d'enyorança el cor se'ns mor.
Català que lluny s'enllara,
sempre viu exiliat.
Quan la pàtria, navili,
és a punt de naufragar
i us demana a crits auxili,
allargueu-li la vostra mà.
I guieu-la amb l'alimara
vers el port tan somniat.
És amb fe molt pura i cara
que sant Jordi ens fa costat:
Catalunya amb vós s'empara,
oh Reina de Montserrat!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina