L'amorós Infant. Poema de Nadal de Mn. Cinto (Jacint Verdaguer)

Pessebre en l'exposició de "Cristo Rey" (Pamplona)


L'AMORÓS INFANT

Ella està besant
l'amorós Infant;
i ses galtes mira
que els llavis de Judes
també besaran,
i plora i sospira.

Les flors que somriuen,
una a l'altra diuen:
per què plora tant?

Ella està bressant
l'amorós Infant:
tot bressant-lo mira
aquells peus i braços
que en creu clavaran,
i plora i sospira.

L'aucellet que canta,
oint sa complanta
respon gemegant.

Ella va alletant
l'amorós Infant;
alletant-lo mira
aquells dolços llavis
que amb fel rosaran,
i plora i sospira.

L'ànima que l'ama:
Pobra Verge!, exclama,
quin dolor tan gran!

Se va endormiscant
l'amorós Infant;
difunt ella mira
lo Fill que cadàver
sos braços rebran,
i plora i sospira.

Un àngel venia
per dar-li alegria;
se'n torna plorant.

Comentaris