Fum, fum, fum. Cançó de Nadal

Pessebre fet al forn en una
casa de Selvanera (Lleida)

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

Allí dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

menjant ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja en respon el majoral

el gran tabal, el gran tabal;

jo en faré deu mil camades

amb un salt totes plegades.

Fum, fum, fum.

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

n'és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

quan n'eixirem de matines,

farem bones escudines.

Fum, fum, fum.

Déu vos do unes santes festes

fum, fum, fum (bis)

amb temps de fred i calor,

i molt millor, i molt millor

fent-ne de Jesús memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria.

Fum, fum, fum.