Oh Maria, Mare mia, Salvadora del mortal,
empareu-me i guieu-me a la Pàtria celestial.
Amb els àngels i arcàngels a Maria cantaré,
més formosa que la rosa, més florida que el roser.
Flors: volteu-la; ocells: canteu-la, que és Maria el sol de maig;
eixa aurora que enamora, de sa cara n’és un raig.
Si jo n’era cadernera, cantaria a vostres peus;
si fos lliri, per florir-hi deixaria els marges meus.
Llamp no toca a qui us invoca, prou l’en guarda tot un Déu;
Déu per pare, Vós per mare, pecador, ja el Cel és teu.
Flor divina sens espina, vull plantar-vos en mon cor,
fins que hi creixin i floreixin les poncelles de l’amor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada