L'Àngelus, l'oració del migdia

Mare de Déu del Bon Cor

- L'Àngel del Senyor anuncià a Maria.
R/ - I concebé per obra de l'Esperit Sant.
Déu vos salve, Maria…

- Heus ací l'esclava del Senyor.
R/ - Faci's en mi segons la vostra paraula.
Déu vos salve, Maria…

- I el Verb es féu home.
R/ - I habità entre nosaltres.
Déu vos salve, Maria…

- Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu.
R/ - Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.

Preguem.
Infoneu Senyor la vostra gràcia en els nostres cors, i feu que els qui per l'anunci de l'Àngel hem conegut l'Encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts per la seva passió i la seva creu a la glòria de la Resurrecció. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Història d'aqueta oració 

(extret del llibre "Devocions marianes" de Mn. Joan Marqués Suriñach): 

Sembla que l'oració de l'Àngel del Senyor -Àngelus- va començar en temps de les Croades. En els segles XI i XII, els cristians que marxaven a reconquerir la Terra Santa, resaven tres avemaries a la Mare de Déu al matí, al migdia i al capvespre. Més tard, al davant de cada avemaria, es van afegir unes jaculatòries que recorden el moment més important de la història, l'Encarnació del Fill de Déu. Així ho fem també ara. En aquestes hores les campanes de les ciutats i dels poblets tocaven -i en molts llocs encara toquen-, invitant la gent a la pregària. Se'n diu el toc de l'"Oració" o de l'"Àngelus". Consisteix en tres campanades pausades abans de cada avemaria i a continuació nou de seguides.

Abans d'arribar a la forma actual, ha evolucionat considerablement. Al segle XIII es va començar resant-lo només al vespre; poc després es va fer també al matí, i al segle XV a França, al migdia. Al segle XVI la pràctica de fer-ho tres vegades al dia es va estendre a tot arreu d'una manera estable. El 20 d'abril de 1742 el papa Benet XIV va establir que durant el temps pasqual l'"Àngel del Senyor" se substituís pel "Reina del Cel". L'any 1815 el papa Pius VII va afegir-hi la recitació de tres "Glòria al Pare" en acció de gràcies pels abundosos dons concedits per la Santíssima Trinitat a la Mare de Déu.

En els nostres dies el costum de resar-lo tres vegades al dia s'ha perdut pràcticament a Catalunya; en canvi s'estén la pràctica de fer-ho a les dotze del migdia. És el moment en què tots els fills de la Verge Maria ens aturem per saludar i dirigir unes "floretes" a la nostra Mare del Cel.

.