—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
%20b.jpg) |
| Mare de Déu d'Àneu |
I
Temps era temps, la capçana
de les terres del Pallars,
rodejada de muntanyes,
allotjava un ample mar.
Per bastir la seva casa
una Reina l'ha triat
i ha calgut que l'aigua blava
convertida fos en prat.
Humilment el riu Noguera
s'oferia per bastaix:
de la hisenda pirinenca
baixaria els materials.
El riu Servi i el de Burgo,
rics fadrins de port Salau,
del Mont-roig, a carretades
els duran d'horts i bancals.
El Bonaigua, ric vistaire,
de mil gales enflocat,
del Gervé, l'hereu il·lustre,
a la cita no ha mancat.
I el de Sun, fadrí presívol
per esplèndid rieral,
fill del Besseiro que espolsa
damunt dels núvols el cap,
baixaria a grans buisades
escorces dels avetars,
molses fresques i rullades
i dels cims l'alè frescal.
A l'un cap s'enlaira Esterri
de Vall d'Àneu capital,
un cistell curull de perles
per a fer-li un ric collar.
Més amunt, cap a muntanya,
arrapat a la vessant,
s'alça un bosc de murs i torres
que enamora de mirar.
És l'esplèndida morada
dels vells comtes del Pallars,
niu d'herois, de sants i savis
de la pàtria puntual.
Una anella de muntanyes
el planell ha encerclat;
la més minsa i desnerida
toca el cel amb dues mans.
II
Al temps venturós
de l'era mitjana,
a prop d'un castell,
florí el santuari.
Les sàvies lleis
amb què es governava
la vall del Pallars
amb seny admirable,
en fan bon esment
i, sempre que en parlen,
palesen ben clar
la gran importància
que el temple assolí
en cosa eclesiàstica,
que, al córrer dels anys
se n'era esboirada.
III
La Verge hi va davallar
hom no sap per quin miracle,
des d'aquell jorn venturós,
al Pallars tot s'abrillanta.
Els del Comte, estesos prats
que l'ermita circumdaren,
remintolen per mil brins
cants d'amor i benaurança.
Al costat del rieral
que Escalarre emmiralla
del Noguera a l'ombradiu,
quina brama no s'hi arma.
Riuen els oms fosquejants,
riuen els freixes, els salues,
els pollancres baladrers
i l'airet entre les branques.
La follia s'afinà
i de cop es convertia
en un himne solemnial
a lloança de Maria.
Si la forca vergonyant
fou senyal de la justícia,
de la Verge el dolç mirar
en faria una carícia.
Si el castell és prestigiós,
més ho era encar l'ermita;
un i altra, un pomell d'or
d'enyorança i poesia.
IV
Arran del castell,
al peu de la serra
que sobre la vall
allarga l'esquena,
altiu, dominant
el poble d'Esterri,
senyors del Pallars
prenien les regnes,
juraven servar
els furs i prebendes
de tota la vall
tossals i carenes.
Els homes, dempeus,
promesa li feien
d'aidar-lo, si cal
en pau i en guerra.
D'aquest jurament
en prova severa,
gambeto flamant
el Comte n'estrena,
que no durà més.
Notari el conserva
com un protocol
en noble arquimesa.
Quan ve de l'estiu
ardent la besada
que l'herba colltorç
del rost i la prada,
la gent del Pallars
s'arriben a França;
Sant Llísser els rep
i els dóna de l'aigua
que des del cancell
d'Àneu, la ruixaven
a tots quatre vents
amb cants i alifares...
i canten els rius,
i dansen els arbres
quan núvols amunt
rompien el xàfec.
La Mare de Déu
al mig del retaule
somriure i l'Infant
al braç no s'aguanta.
V
A la torre del cloquer,
en venir la primavera,
no s'acaba el repicar;
cada dia hi riu la festa.
Si comença en el dilluns
de Pasqua Florida a l'era,
acaba el quinze de maig
quan el món tot s'asserena.
Cada poble de la vall
té una data assegurada,
el llué i el rossinyol
cada dia una passada.
VI
El comtat es va esvair
que gaudia de tal fama;
van passar els agustins
després de tramades llargues
de curar temple i l'altar
amb pregueres i cantades.
La Mare de Déu roman
cada dia més honrada.
Les pintures dels murals,
viu esclat de l'art mostrada,
embellien els altars
amb el sol de cada cara.
La imatge és un tresor
de bellesa incomparable
que aclareix els murs ombrius
i els paratges d'Escalarre.
Far esplèndid del Pallars,
amorosa i dolça Mare,
curulleu els cors d'amor
i de llibertat, la pàtria.
 |
| Santa Maria d'Àneu |
.JPG) |
| Monestir de Santa Maria d'Àneu L'aplec es celebra el dia 1 de maig. Foto: Arnaucc |
.JPG){kind=link}
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada