—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu del Solà de Lloberola Foto: Flama |
I
Vols de la dolça pau viure en el regne
que l'ànima arrossa com un bany
i, amoixat en la seva ampla sina
romandre-hi sens afany de moure't mai?
De la paraula viva llegir el llibre
que el pla i la baga diuen i el tossal,
en un silenci amable rabejar-te
i oblidar el món que és ple d'urc i engany?
Vine a les terres nobles de Solsona
que del país amanten el capçal:
Sanaüja, Sallent i Vallferosa,
Pinell, Madrona i l'ínclit Peracamps.
Detura el pas, si et plau, a Lloverola,
arriba't a l'ermita del Solà
i et veuràs pres de sobte d'una joia
que no sabràs quin jaç l'haurà covat.
És que al doll fet del gaudi que us amara,
el que pervé de l'àmbit circumdant,
cal afegir-hi l'encís d'una Mare
que té al Solà la hisenda i el palau.
Ara que hi som, cantem-li una corranda;
a terra i cel unim el nostre cant;
si la veu nostra és pobra i tremolosa
l'amor dels cors és dolç i abrusant.
II
Si n'eren dos pastors
vinguts en hora bona
per pasturar els ramats
a terres de Solsona,
cada un a dins del cor
un pom de flors apoma
d'amor i devoció
a Nostra dolça Dona.
Quan foren arribats
a prop de Lloverola,
restaren al país
flairant de farigola.
Darrera del ramat,
el cant, vola que vola;
s'adrecen al Solà
tres quarts fora del poble.
La Verge els veu passar
de dintre d'una cova:
—Pastors, els pastorets,
veniu-me ací a la vora;
doneu-me el ram de flors
que el vostre cor apoma.
—El ram no us donarem,
oh noble i gran Senyora,
si no voleu venir
al sòl de Lloverola,
que un gran i ric palau
faríem a vostra honra.
—Vilera no ho vull ser;
vull ser-ne bosquerola;
m'és grat de sentir el vent
com xiscla i com udola,
el cant dels llauradors
a l'hora de l'aurora,
la flaire de les flors,
el carro que rossola,
el sol veure rodar
i els astres de la volta...
Vilera no ho vull ser;
vull ser camperola.
—Digueu-nos qui sou Vós,
oh noble i gran Senyora.
—La Mare del ver Déu,
que sóc ací a la cova
des que el moro vingué
mil anys fa o a la vora
que em varen desar ací,
vetllant per la meva honra.—
L'honoren els pastors;
per tot vola la nova.
L'ermita que van fer
de l'art és una joia.
III
Té nou canes de llargada
i en té d'ample quatre o cinc,
campanar té d'espadanya
que voleia dalt del cim.
El seu absis és de vàlua
com d'argent del millor dring
per les bandes de llombardes
i espiralls de doble esquinç.
La imatge és un exemple
del romànic més antic;
asseguda en faldistori
que és tan bell com noble i ric.
Al damunt del muscle esquerre,
seu a pler el bellíssim Nin;
dolç mirar, rosa esclatada,
lliri blanc, clavell sublim.
Dels pastors en recordança
que la varen descobrir,
cada any duien de la França,
el país d'on van venir,
dues atxes a la Verge
i el record mai no afeblit
de la gent de part del Venque
que el conserven dintre el pit.
Al Solà, des d'aquell dia
que la festa hi té més crit;
dels contorns i de lluny vénen
guiats per la llum dels pins.
La pau dolça de setembre
deixa el cor d'amor ferit
i els camins manyacs que arriben
no els ombreja més la nit.
Quan fa cap la Candelera,
que el món ja s'ha deixondit
i la terra s'esparpilla
del picot al primer crit,
al Solà tot es revifa;
si és de llum, ja no cal dir,
que Maria és llum que ablana
tot el món de pic a pic.
El dilluns florit de pasqua,
que és de l'any el més lluït,
Lloverola, on aniria
per veure el món deixondit.
Al Solà on els espera
la Marona amb el seu Nin
per posar el blat a les messes
a les roses, flaire i tint
i als cors l'agalibança
que faria a tots feliç.
Ai, Solà de Lloverola!
Ai, la Verge d'ull blavís!
I de maig el vuitè dia...
Quina joia i quin glatir.
Són florides les estepes,
canta ardit el francolí,
les donzelles són més belles,
més galant cada fadrí.
Quan arriben a l'ermita
el seu ram van a oferir.
Des del soli, la Madona
no fa més que beneir
els romeus i les collites,
els que darden pel camí
d'ideals i de fretures
perquè els puguin assolir,
del Solà esvelta sibina,
a tots deu-nos bona fi.
 |
| Santa Maria del Solà de Lloberola Fotos: Isidre Blanc |
 |
| L'aplec d'aquesta Mare de Déu es celebra el dilluns de Pasqua. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada