A LA VERGE DE MONTSERRAT
Poema de Francesc Casas i Amigó (1885)
 |
| Ofrena de ciris a la Mare de Déu de Montserrat Foto: Josep Maria |
Moreneta de la serra,
jo conech lo teu altar
com los arbres de ma terra,
com lo sostre de ma llar.
Los bons ayres que respiro
aquí dalt son catalans;
les persones que hi oviro
me fan cara de germans.
Aquí veig a Catalunya
per la boca dels abims;
si mon cor d'ella s'allunya
jo la veig en eixos cims.
Mes la vida se'm fa trista
esborrantsem sos perfils;
puig es trist perdrels de vista,
com alegre es descobrils.
Per curarmen l'anyorança
dibuixats los tinch al cor,
com hermosa recordança
ab lo llapis del amor.
Oh divina Moreneta,
si no visch a ton costat,
fes que desde ma caseta
puga veure'l Montserrat.
No m'allunyes de la terra
abrigada ab ton mantell;
Moreneta de la serra,
fes que muyra sota d'ell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada