Poema a la Mare de Déu de Sant Jaume. Fórnols, al municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell, Lleida)
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Sant Jaume El nom prové del fet que en el dia d'aquest sant molt antigament es celebrava la fira i l'aplec. |
I
Serra bella d'El Cadí,
la muntanya catalana
enlairada prop del cel
com senyera immaculada.
Els castells formen estol,
va els rius a l'escarada,
les ermites a ramells,
les tradicions a garbes.
Les pinedes dels vessants,
catedrals extasiades
amb ressò d'eternitat,
per ningú mai no petjades.
Entre Fòrnols, Adraent
i la xica Cornellana,
ha fornit un paradís
la riera de La Vansa.
Una plana resplendent
enrotllada de muntanyes,
amb merlets, flames al vent
i un palau branda que branda.
A la Reina del palau
sóc vingut per fer una albada;
la cançó que duia al cor
s'ha tornat una complanta,
quan he vist que era només
una ermita mig blegada
i la Verge que hi escau
una fonda mar de llàgrimes.
II
—De què ploreu, Vós,
de què ploreu, ara,
Estrella fulgent
de la matinada,
Clavell d'aquests prats,
Rosella encarnada
Ocella del cel
d'allà davallada.
De què heu de plorar,
si teniu la casa
nimbada de pau
arran d'estelada,
amb un escambell
de vuit-centes canes
i un absis romà
que al cor dóna ales,
de pedres d'aram
pels segles daurades,
joiell el més fi
del nostre romànic;
si, temps era temps,
vau ésser trobada
per uns rabadans
d'abaix de La Vansa,
de Les Passarelles
a la font gemada
que, prop de mil anys
només per Vós canta;
si sou el conhort
d'ací a Cornellana,
el Far de Tuixent,
l'Estel de La Vansa,
i encara lluïu
el nom de Sant Jaume
i ve per Sant Marc
l'aplec d'ales blanques...
de què ploreu tant,
de què ploreu, Mare?
III
—Com no ploraria jo,
del Cadí Pubilla honrada,
si prescriuen els meus drets
sens parar l'un rere l'altre?
S'ha ensulsit dels ermitans
el corral junt amb la casa,
s'han venut prats i bancals
i el jardí no embauma l'aire.
El meu cor espera en va
la diada de Sant Jaume
que aplegava al meu voltant
els marxants i firataires;
torroneres d'Agramunt,
les flairoses majorales,
missatgeres de l'amor,
flors al pit, cançons al llavi;
em diríeu, si ho sabeu,
que s'és fet d'aquella imatge,
bella talla de tres pams
que xics i grans somniaven,
asseguda al tamboret
amb el Noi dret a les cames,
els cabells rullats al vent,
de rostre bell i afable,
la mà dreta sobre el pit
amb un colomet a l'altra,
agaliu d'aquest país,
de color groc decorada,
de l'or fi amb tal abundó
bogalment sobredaurada,
com, quan per la processó
sortia del meu estatge,
des del poble, dos quarts lluny,
pel rastell del sol besada,
em veien com un estel
travessant la volta blava.
Més que els títols i els honors
em fan falta les moixaines
que el meu cor amorosit
endolcien com un bàlsam.
Ara el poble de Tuixent
ni els altres de la rotllana,
per l'eixut que abrusa els camps
no em venen a implorar l'aigua,
i després del compliment
dels vuit dies de pregàries,
no em duen en processó
a la font on fui trobada,
ni m'espergen amb els rams
de boix, hisop i altres plantes;
els més vells prou us diran,
que l'aigua mai no mancava.
Em resta el jorn de Sant Marc
que amb banderes desplegades,
acuden al meu recer
els devots de Cornellana;
que els de Fòrnols en trobar,
amb alegre batre d'ales,
les banderes i els santcrists
es besen agermanades,
els cants que omplen el cel llis
pel Cadí van d'ample ample,
desvetllant els blancs isards,
les cingleres i les baumes.
També enyoro aquell estol
de dones trementinaires
que abans de perdre'm d'esguard,
a l'ermita s'encaraven,
em deixaven el seu cor
i em resaven una salve.
Ai, adéu, temps benaurats,
que en perduri almenys la flaire.—
IV
La cançó de comiat,
mig albada, mig complanta,
vull que enjoï el vostre cor,
dolça Verge de Sant Jaume
com si fos d'un jovenet
de la primera volada.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Sant Jaume o de Sant Jaume de Fórnols. També rep el nom d'ermita de Sant Marc. Per sant Marc s'hi celebra l'aplec principal (25 d'abril). El poble de Fórnols forma part del municipi de la Vansa i Fórnols. Foto: CRPU Mascançà |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada