—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Loreto de Bràfim |
I
Una Regina
de molt de nom,
que a Natzaret
tenia el tron,
diu que abellia
lloc escaient
per a fer via
cap a ponent,
amb oliveres,
pous i parrals,
murtra, figueres
i romerals,
horts i fontana
assolellats,
a la solana
d'un lleu serrat,
ben enrotllada
de pàmpols verds,
de pau nimbada
i d'olivets.
Com les abelles
en primavera,
els àngels cerquen
la nova arnera
per la Regina
de cel i terra
enamorada
d'aquesta cleda.
A Bràfim para
el vol suau
la Santa Mare
ungit de pau.
Amb l'ocellada,
el sol i els Sants
volem juntar-hi
els nostres cants:
Mare de Déu de Loreto
que a Bràfim sou venerada,
de la vila i els seus fills
bé podeu restar-ne ufana;
Cada casa és un altar,
cada cor ardenta flama,
de la llei més excel·lent,
la corona que us forjava:
Un floró té a Comaverd,
un altre en té a Brufaganya,
el més alt a Montagut
i a Montferri el que el mar banya.
Per lligada, el riu Gaià,
cinta d'argent i maragda
que duria al vostre esment
del Jordà la recordança.
A Bràfim haveu anat
i no haveu errat la passa,
que Bràfim al seu jardí
us venera en vuit imatges;
sobre tot la del Roser
d'una flaire que embriaga,
des del segle dissetè
que el tribut d'amor us paga.
II
Al·leluia a Pere Mir
que a terres tarragonines
la Rosa de Jericó
dugué de la Palestina,
per a plantar-la als jardins
que ací tenia Maria,
mil siscents seixanta-tres (1664)
ab gran pompa i alegria.
Per planures i serrats
s'allargava la tonada;
el vinyaire al pampolar,
la mare que bressa i canta,
pel guaret, el llaurador,
el caçador, a la muntanya,
que nimvaven el cambril
de flors, d'encens i lloances.
A l'hora de maridar,
com si fos a cal Notari,
capítols matrimonials
eren fets davant la Mare.
No serien mai trencats
els pactes que es formularen
ni van baixar decebuts
els graons de la muntanya.
III
Al principi a Puig Rodó
xica ermita hi voleiava;
més avant, un temple ardit
l'amor filial hi enlairava.
En la nova catedral,
com suau pluja tardana,
hi ha plogut els dons del cel
de saó fecunda i blana
com llavors que bogalment
en Rampolla li atorgava (1898)
d'indulgències i mercès
de pariona importància
a les concedides per
Pius novè a la Casa
on el Verb es va encarnar
que en el món no n'hi ha una altra.
Pel mar d'El Camp, quin bogar,
per la Vela laurentiana,
quins serrells d'escumes d'or,
el cor de la Capitana.
IV
No hi ha cap mar sense esculls,
ni cap cel sense gropades;
no hi ha un cor sense passions,
ni un roser sens burxanques.
La Poncella celestial
ha sofert esgarrinxades
de bufaruts de l'oest,
de galernes desfermades
que han malmès el seu cambril,
han fet trontollar la casa
i arraulit els seus vassalls
com fulles arrabassades.
Mes als camins del turó
hi torna a riure la festa
de romeus i pelegrins,
majorals i pabordesses.
I la Verge del cambril
amb el cor obert, espera,
Ella sap com és el món
i les lleis que els cors governen.
Feu que arreli en tots ben fort
l'amor a la terra amada;
que és penyora de bondat
d'estimar molt a la pàtria.
 |
| Santuari de Loreto a Bràfim, en el turó anomenat "Puig Rodó" a un quilòmetre de la vila de Bràfim |
 |
| Santuari de Loreto a Bràfim |
 |
| Aplec de primavera de sardanes a Loreto de Bràfim. També es celebra el 10 de desembre (Mare de Déu de Loreto) la Festa Major d'hivern de Bràfim. El compositor Joan Andreu i Garriga ha escrit cinc sardanes dedicades a la Mare de Déu de Loreto de Bràfim i amb lletra de Dolors Virgili. Goigs a la Mare de Déu de Loreto de Bràfim... |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada